“Tan cert és que un nen conservat en la innocència per una bona educació és als ulls de Déu un tresor més preciós que tots els regnes del món” (Aut.  276).

LA INNOCÈNCIA NO TÉ PREU

Els valors que avui es cotitzen en el nostre món tenen a veure amb el triomf i les regles d’una societat competitiva. Per contrast, també som sensibles a la llibertat, la justícia, la solidaritat, etc. Però en les enquestes sobre valors no sol aparèixer la innocència. Sona com un ideal impossible o massa pueril en una societat “adulta”, autosuficient i, sovint, corrupta. I, però, la innocència, simbolitzada pels nens, ens torna la veritat del que el món hauria de ser.

En aquest sentit, un nen és sempre un recordatori del món perdut o, potser millor, del món que Déu somia, del món per venir. Un nen és un tresor. Les societats que controlen el naixement dels nens (pensem, per exemple, en la política xinesa del “fill únic”) estan preparant la seva pròpia tomba, perquè renuncien a la millor “reserva d’humanitat” que posseïm. Rabindranath Tagore deia que cada vegada que un nen neix caiem en el compte de que Déu no s’ha oblidat del nostre món. Un món sense nens, massa adult, no sap d’on ve ni on va.

Però Claret adverteix que el nen pot conservar o perdre la seva innocència segons l’educació que rebi. És una crida a la responsabilitat. Jesús té paraules dures per als que perverteixen la innocència d’un nen: “Si algun fa que els petits que creuen en mi ensopeguin i caiguin, més li valdria que el llancessin al mar amb una pedra de molí lligada al coll” (Mt 18,6 ). La perversió no es redueix al “abús sexual dels menors”, que tant de mal ha fet i continua fent en el nostre temps. Hi ha potser una perversió més subtil i perjudicial: robar al nen la innocència de qui posa la seva confiança en Déu com a Pare i vol viure la seva vida com a fill digne, lliure, segur i feliç. Tota bona educació hauria d’ajudar al nen a consolidar i desenvolupar aquesta experiència.