“Aquests deu preceptes [de la llei de Déu] són com altres tantes branques, procedents de dues branques principals, que són amor de Déu i amor del proïsme, nodrides ambdues pel tronc comú que és l’Amor. És tan natural i necessari al home, que sense ell no es pot viure; li és tan fàcil, que amb tal que vulgui, pot; li és tan dolça, que a estimar com deu a Déu i al proïsme, sent el seu cor com negat en una balsàmica i deliciosa suavitat, mentre que els remordiments el agiten i torturen, si en comptes de l’amor dóna en ell entrada a l’odi”  (El ferrocarril. Barcelona 1857, pàg. 68).

NASCUTS PER ESTIMAR

En els últims anys hem aplaudit als papes quan els hem anat veient utilitzar Internet, obrir-se perfils a les xarxes socials i fomentar el seu ús per a evangelitzar.

Aquest text de Claret pertany a una de les seves tres obres que porten el ferrocarril al títol. Quan va escriure la primera no havien passat deu anys de la inauguració de la primera línia ferroviària espanyola. La creativitat de Claret ens ensenya moltes coses. No només introdueix el tren en el títol, sinó que recorre a ell com comparació; la societat és com un tren: contagia felicitat si sap anar pel seu lloc, implica desgràcies si descarrila. Claret fuig del discurs llarg i pesat, del monòleg, i articula una obra que consisteix en el diàleg que mantenen tres viatgers (Don Joan, D. Prudenci i D. Josep). Fins i tot la forma del tipus de publicació és suggerent; el text, accessible en format de llibret únic, apareix també en els diaris en dotze lliuraments diferents. Quant hem d’aprendre de Claret en aquests temps de nova evangelització!

Per a més inri, el sant no es perd per les branques: l’obra porta dos títols: “El ferrocarril o sigui mitjans per aconseguir la felicitat i evitar la infelicitat o desgràcia”. La felicitat! Hi ha algun ésser humà que no aspiri a ella, encara que moltes vegades desvirtuï el significat de la paraula? La Constitució espanyola de 1812 havia proclamat que l’objecte del govern és la felicitat dels ciutadans; la felicitat havia aparegut a la Declaració d’Independència del que avui són els Estats Units d’Amèrica del Nord (1776) i en la declaració francesa de Drets del Ciutadà (1789). Tots creiem tenir dret a ser feliços. Claret no es va per les branques. Amor i felicitat, dues paraules de les més usades (i desitjades) al segle XXI: llegim amb calma les paraules de Claret.
Què significa per a tu la felicitat? Té a veure amb Déu i amb els seus projectes? Com encaixa en la teva idea de felicitat l’amor al proïsme?