“S’ha de portar el què medita com el què aprèn a dibuixar o escriure, que dóna una mirada a l’original i després va copiant en el paper. Així donarà una mirada a l’original, que és Jesucrist, i anirà copiant les seves virtuts” (Els sis talents d’oració, a A.M.CLARET, El Col·legial o Seminarista instruït. Barcelona 1860, vol. I, p. 137).

CONFIGURAR-SE AMB CRIST

Ho vaig passar malament. No era una cosa de vida o mort, però em incomodava molt. Estava iniciant la meva vida com a missioner i m’havia proposat cuidar ‘la meditació’, conrear-la i convertir-la en un dels moments crucials de cada dia de la meva vida. No obstant això, gairebé sempre quedava insatisfet: quan no era la imaginació la que em jugava una mala passada, el que venia a emprenyar-me era el somni. Poques vegades aconseguia sortir satisfet del temps que dedicava a meditar.

Fins que em vaig trobar amb un text del P. Gustavo Alonso, claretià argentí que va servir als seus germans com a superior general de 1979 a 1991. Diu així: “Sintèticament es pot dir que, per Claret, la meditació no és elaboració d’idees o conviccions : és sobretot mirar i estudiar a Jesús per compenetrar amb Ell i fer com Ell”. Vaig sentir llum, pau i una enorme felicitat. El meu gran problema havia estat la meva incapacitat per ordenar les idees, per passar d’una a una altra en l’ordre i ritme que jo pensava que em proposava. Aquí hi havia estat el meu error. A l’escola de Claret no em convidava a posar-me davant Déu per deduir una idea d’una altra, recordant-bé en sil·logismes impecables, sinó a mirar i estudiar Jesús – “l’original” – i deixar que el seu Esperit em fora configurant amb Ell.

Que bonica la frase de Claret! Qui hagi intentat alguna vegada aprendre a dibuixar o escriure l’entendrà sense problema: amb quina cura i delicadesa cal mirar cada traç, cada angle, cada forma. I, de sobte, el misteri: mentre intentem aprendre, en realitat és Jesús mateix qui va dibuixant i perfeccionant la seva obra en nosaltres. Posa’t a mirar “a l’original”; el seu Esperit anirà fent la seva feina.

T’importa de veritat mirar Jesús i anar-te’n configurant amb Ell? En què es nota aquesta inquietud teva? Quines qualitats o virtuts seves et impressionen més?