“A cada cosa criada he de mirar com un mirall en què es reflecteix la bondat, saviesa, poder i bellesa de Déu i a ell he de dirigir la meva atenció i amor” (Propòsits de l’any 1862, en AEC pàg. 701).
TRASPASSAR L’ESCORÇA DE LES COSES

Com actitud humana, el contemplar es pot entendre com una mena de enriquidor contacte cognoscitiu amb les més variades realitats, que van des de la nostra pròpia intimitat fins als misteris del Déu Altíssim, passant pel món de les coses que ens envolten. Des del sensorial podem obrir-nos a una elevació fins al cor de la Trinitat. La consciència d’aquesta meravellosa capacitat ens farà feliços.

En aquest sentit ens és bo exercitar-nos en la contemplació de la bellesa del nostre món, el mateix que de la bellesa espiritual que treu el cap del cor en harmonia de tantes persones. A través d’elles podem, com en un mirall segons l’expressió de Claret- rastrejar la bellesa de Déu mateix, sàvia dissenyadora i animadora de tot el que existeix. Per aquesta via es ens il·lumina no només la presència de Déu en el nostre món sinó també la raó d’amor que en definitiva és la que explica el seu poder i inspira la seva saviesa. I podem, alhora, aprendre a manejar-nos amb aquesta mateixa pauta, continuant així l’obra generadora de bondat, justícia i harmonia que constitueix la nostra oportunitat dins de la gran tasca confiada a la família humana al llarg del temps.

En la quotidianitat, aquesta contemplació pot nodrir de múltiples motius nostres petits moments d’acció de gràcies, fer més lúcid el discerniment que ens demanen les nostres cruïlles i aportar serenitat i alegria al compromís de tots en la construcció evangèlica de la fraternitat.

La contemplació no és incompatible amb l’acció. Coneixem a no pocs sants que poden servir-nos de model. Han estat contemplatius en l’acció, en la missió, en el servei … Saps que la contemplació, més que elaboració de la intel·ligència, és obra de l’amor? No has conegut persones que, com Claret, han realitzat un servei apostòlic increïble impulsades i sostingudes pel foc de la seva pregària contemplativa?