Onuekwusi Roland Chidiebere, cmf

La primera carta d’amor que vaig rebre del Pare Claret em va arribar a través de la seva autobiografia, número 33, quan descriu la seva actitud envers els febles, de la manera següent:

“Quan calia corregir-ne algun, a mi em feia molta pena i, tanmateix, ho feia, però abans observava si en aquella labor hi havia res que estigués bé i per allà començava, fent-ne l’elogi, dient que allò estava molt bé, només que tenia aquest i aquell altre defecte; que, corregits aquells defectes insignificants, seria una peça perfecta i si aquests petits defectes es corregissin, realment seria un treball perfecte “. 

En reflexionar sobre aquesta actitud del Pare Claret, em vaig adonar que, des d’una perspectiva psicològica, la meva estima pel seu enfocament per corregir els altres es devia a les meves pròpies experiències amb el meu pare biològic. El meu pare era un reconegut amant de la disciplina a la meva ciutat. M’estimava, elogiava tots els meus èxits i, però, castigava amb assots cada ofensa que cometia. I per això ‘temia cometre errors! No és estrany que l’enfocament humà de Claret per corregir d’altres ressoni meravellosament dins meu. Amb agraïment vaig notar els seus efectes poderosos en els meus companys fills del Cor de Maria quan vaig tenir el privilegi d’acompanyar-los en els seus processos de formació.

De fet, no sabia res d’Antoni Claret fins que vaig ingressar al seminari claretià i particularment al noviciat. Va ser allà on vaig entrar en contacte amb l’actitud descrita anteriorment del Pare Claret i amb un altre tret seu, és a dir, la seva “adopció” de Déu Pare com el seu pare. Suposo que això em va fascinar a causa de la meva proximitat amb el meu propi pare biològic amb qui vaig tenir molta intimitat. El Pare Claret dóna una pista de la seva intimitat amb el Pare en la seva autobiografia, número 17, dient:

 “Si un fill tingués un pare molt bo i veiés que sense més ni més el maltractaven, ¿no el defensaria? Si veiés  que porten aquest bon pare innocent al suplici, ¿no faria tots els esforços possibles per alliberar-l’en, si podia? Doncs, ¿què cal que faci jo per l’honor del meu Pare que és així tan fàcilment ofès i dut, innocent, al Calvari per a ser novament crucificat pel pecat, com diu sant Pau?. Callar, ¿no seria un crim?  No fer tots els esforços possibles, ¿no seria…? Oh Déu meu! Oh Pare meu Atorgueu-me que pugui impedir tots els pecats, un si més no, mal que em tallin a miques.

Ara bé, la seva relació personal amb el Pare, m’ha ajudat enormement a aprofundir més concretament la meva relació amb Déu, el Pare. Simplement m’agrada com es relacionava de manera convincent amb Déu, com ho faria qualsevol “bon fill” amb el seu pare biològic. Aquestes van ser en realitat les meves simpaties inicials per a la persona i l’espiritualitat del Pare Claret.

Més enllà de les simpaties anteriors, les meves visites recents als diferents llocs associats amb el Pare Claret continuen renovant i aprofundint la meva proximitat a Déu, particularment seguint els passos de nostre Senyor Jesucrist. Per exemple, estima profundament l’autodisciplina del Pare Claret en passar hores en presència del Santíssim Sagrament. No és d’estranyar que rebés el privilegi i el do de portar sempre el Santíssim Sagrament (Aut. 694):

“El 26 d’agost de 1861, trobant-me en oració a l’església del Roser, a la Granja, a les set de la tarda, el Senyor va concedir-me la gràcia gran de la conservació de les espècies sagramentals i tenir sempre nit i dia el Santíssim Sagrament al pit; per això, jo sempre he d’estar molt recollit i devot interiorment”.

I també, simplement m’agrada la seva mentalitat sempre creativa, en recerca per a aconseguir la salvació de vides per al seu Pare. Per exemple, quan va estar exiliat a França, semblava que tot havia acabat pel que fa a les seves activitats pastorals, però en molt poc temps va busca alguns immigrants; començar a organitzar-los i a catequitzar-los, just abans que el convidessin a Roma per a col·laborar en la preparació dels Documents del Vaticà I. En altres paraules, allà on es trobés, es dedicava de ple i de manera creativa per a servir el poble de Déu. Per a mi això és meravellosament emocionant! Amb ell proclamo: “tot a glòria de Déu, amén”.

 

Breu autopresentació:

Onuekwusi Roland Chidiebere, Cmf és un Missioner Claretià de la província de Nigèria de l’Est.

Va treballar al Camerun, Nigèria, Kenya i Sudan del Sud. Actualment és membre de l’equip que porta a terme el programa “La Fragua”.