“Un dels mitjans que l’experiència m’ha ensenyat ser més poderós per al bé és l’impremta, així com és l’arma més poderosa per al mal quan s’abusa d’ella” (Aut . 310).

QUE LA VEU NO S’EXTINGEIXI

Claret era conscient que un sermó, encara que impacti molt a qui ho escolta, acaba esvaint-se; un llibre, per contra, roman, està sempre a l’abast de qui vulgui usar-lo. Des del principi de la seva activitat apostòlica es va preocupar de posar per escrit (en fulls solts, fullets i llibres) el que predicava al poble. Va posar molt aviat per escrit les instruccions que anava donant en missions populars o exercicis espirituals; són els seus coneguts fulls d’ “avisos a…” (joves, nens, pares de família, sacerdots…). I, perquè a la instrucció acompanyés la pregària, va venir de seguida el cèlebre devocionari “Camí Recte”.

Però no es va quedar aquí. Pensant en una difusió del pensament religiós a gran escala, va fundar, amb altres dos sacerdots que tenien la mateixa inquietud, la “Llibreria Religiosa” (1848), editorial i distribuïdora d’obres formatives i econòmiques. D’altra banda, era també conscient del mal que la premsa pot fer. Com la veritat i la bellesa, també la mentida i la manipulació queden en el paper i romanen en biblioteques i hemeroteques. Claret, més que lluitar contra els “dolents llibres”, es preocupa d’escriure i difondre allò que pot ajudar a créixer com a éssers humans i creients. Creu que el mal es venç, sobretot, a força de bé.

Avui ja no vivim tant la moda de la premsa (com el segle XIX) o de la ràdio i la televisió (com a segle XX), sinó l’impacte de les modernes tecnologies de la informació i comunicació: internet, xarxes socials, plataformes digitals , etc. Aquestes tecnologies constitueixen -com va assenyalar Joan Pau II- els “nous areòpags” per a la difusió de l’Evangeli. Les notes que van caracteritzar l’ús claretià dels mitjans de comunicació social són vàlides per avui: continguts essencials, estil senzill i imaginatiu, brevetat i to positiu i esperançat.