“El Cor de Maria ha estat l’òrgan de totes les virtuts en grau heroic i singularment en la caritat envers Déu i envers els homes” (Carta a un devot del Cor de Maria, a EC II, pàg. 1500).

COR DE MARIA, FONT DE CARITAT

La litúrgia ens ajuda a viure els misteris de la vida de Jesús. Des de l’Advent fins a la Pentecosta van passant davant els ulls de deixeble els moments forts de la vida del Senyor Jesús. I durant el temps anomenat “ordinari” es van desgranant els valors del missatge evangèlic. A la seva carta apostòlica Rosarium Virginis Mariae, nº 10, ens indica el beat Joan Pau II el millor mètode per a aconseguir -com Maria- les virtuts que han de fer cremar el nostre cor:

“La contemplació de Crist té en Maria el seu model insuperable. El rostre del Fill li pertany d’una manera especial … Els ulls del seu Cor es concentren d’alguna manera en Ell ja en l’Anunciació … Des de llavors la seva mirada, sempre plena d’adoració i sorpresa, no s’apartarà mai d’Ell “. Aquesta mirada -explícita Joan Pau II- unes vegades serà d’admiració, altres de qüestionament, altres profundament penetrant. Arribarà també l’ocasió de la mirada adolorida, a la qual succeirà la radiant i culminarà amb l’ardorosa per l’efusió de l’Esperit a la Pentecosta.

És evident que Claret contempla el Cor de Maria per a imitar i configurar el seu cor amb el de la seva Mare i Padrina. I sent que no és només una maternitat que acull i reté el fill, com la mare cangur a la seva bossa protectora. Maria forma per a ser capaç d’enfrontar-se al risc. Llança el seu fill a l’aventura arriscada d’anunciar la Bona Nova. I, per això, s’ha adonat que ha de viure heroicament l’amor a Déu i al proïsme. Per això, a la seva Autobiografia, Claret alliçonarà els seus missioners: “La virtut més necessària és l’amor. Ha d’estimar Déu, Jesucrist, Maria, i el proïsme. Si no té pas aquest amor, totes les seves belles qualitats seran inútils; però, si té un gran amor, amb les qualitats naturals ho té tot “(Aut 438)

El Cor de Maria, amb el seu foc de caritat, és la farga on hem de posar el ferro fred, i potser fins i tot  rovellat, dels qui volem ser autèntics testimonis de l’evangeli.