“Quantes gràcies ha donar Vostè a Déu per la seva vocació. Estic segur que em dirà: ja ho faig; i jo goso dir-li que encara ho fa poc i jo ho faig per Vostè, i li demano constantment que el conservi a la Companyia, i que li doni sempre un cor humil i obedient” (Carta al P. Juan N. Lobo, 12.7.57, en EC I, p.1376).

GRÀCIES PER LA VOCACIÓ

“Vocació …”, paraula gairebé en desús en el nostre vocabulari… Parlem més d’autorealització, és a dir, fer-se un a si mateix…com capriciosament vulgui … Però parlar de vocació és parlar d’alguna cosa entre dos: algú demana i algú respon… i en la recerca del qui demana no cal mirar cap a fora, sinó cap al propi cor. Per a això cal conèixer-se a si mateix: Qui sóc jo? D’on vinc? Cap a on vaig? Són preguntes que tard o d’hora haurem de plantejar-nos i respondre si volem ser feliços. Però, per on començar? Algunes pistes… ja que de receptes no n’hi ha. Començar per intentar adquirir certes capacitats:

  •  Entrar dins el propi misteri i descobrir tot allò que portem dins, el que vivim, sentim… Potser ens descobrim habitats …
  • Observació i reflexió. Observa’t: com parles, com et situes davant de persones, circumstàncies, com reacciones. Molta atenció a les teves reaccions! Pregunta’t moltes vegades: què em passa per dins? Escolta el teu cor, els teus sentiments… i posa’ls nom (alegria, tristesa, desànim, eufòria), i busca els perquès. Advertir com estem és el primer pas per a esdevenir “amos” dels nostres sentiments.
  • Expressa el que sents, davant tu mateix i davant d’algú que et pot fer de mirall. Escolta els altres. Allò que et diuen amb sinceritat i obertament i allò que et diuen amb els seus gestos, reaccions, crítiques… Els altres veuen la part de nosaltres que a nosaltres se’ns escapa…
  • Sorprèn-te. Tens més possibilitats que les que imagines… Mira’t amb la mirada de Jesús, que sempre allibera, aixeca, impulsa, anima… potser et descobràs com a projecte inacabat, com un somni de Déu. Llavors podràs dir-li amb plena confiança: Senyor, què vols de mi? Això és el que Claret li volia dir al P. Llop, el seu antic col·laborador a Cuba i ara novici jesuïta.