“[La persona que combrega] serà com un arbre plantat prop el corrent de les aigües, que donarà el fruit al seu temps. Podrà dir amb l’Apòstol: Visc, però no jo, sinó que viu en mi Crist. A la manera que l’arbre empeltat, que, si pogués parlar, ens diria: Visc jo, perquè en el tronc sóc el que abans; però ja no sóc jo, sinó que en mi viu l’empelt, la pua que m’han posat, i aquesta viu en mi, i el fruit que dono no és segons l’arbre vell, sinó segons el nou(Carta Ascètica… al president d’un dels cors de l’Acadèmia de Sant Miquel. Barcelona 1862, p.34).

CREMAR D’AMOR PER A DONAR VIDA

Interessa constatar la insistència en la fecunditat de la intimitat amb Jesús, rebut en el Sagrament del seu Cos i Sang. Aquesta fecunditat no pot esgotar-se en la relació íntima combregant-combregat, com un daurat cercle tancat. Sinó que es tracta d’una dinàmica, de manera que, com més s’intensifica la relació interpersonal, amb la mateixa o més força empeny a sortir de si per a centrar-se en el tercer o tercers de les nostres relacions socials. De tal manera ens transformem en Crist, que la seva presència engendra noves vides. Ens canviem i transformem totalment en Crist. Sota els efectes del sagrament, som noves persones, criatures pastades en un amor que ha de fer-les ser, en cada instant de les seves vides, pacients, bondadoses, mancades d’enveja, orgull i jactància; persones que troben la seva alegria en la veritat, que tot ho disculpen, ho creuen, ho esperen i ho aguanten (cf. 1 Co 13,4-8).

Aquesta és la força transformant de l’Eucaristia. L’aliment del Cos i la Sang de Crist actua de tal manera en nosaltres que ens assimila totalment, encara que no aniquila, la nostra llibertat personal. Està sempre a les nostres mans obrir-nos o tancar-nos al do de la vida de Jesús, do que és fruit també de la seva llibertat per donar-la i per recuperar-la de nou (cf. Jn 10,17-18).

A la llar, a la feina, en totes les nostres activitats, s’ha de transpirar la vida de Crist. Estem cridats a difondre la seva presència salvadora en el món. L’Eucaristia ha de ser com un riu que fecunda la nostra vida, manté ufanós el nostre amor, obrint-nos sempre a la novetat de vida, a la transformació del nostre home vell, carregat d’imperfeccions, en l’home nou de la vida nova en Crist.

Quines accions concretes haig de realitzar en el meu entorn vital per tal d’expressar el meu amor generós als més necessitats?