“Jesús és el camí que ens cal seguir, la veritat que hem de creure i la vida que hem de viure. Aquesta és la doctrina predicada pels apòstols i els Pares de l’Església i que han predicat i predicaran tots els ministres de la Paraula de Déu”

(L’egoismo vinto, Roma 1869, p. 47; retrotraduït a EE p. 406).

CAMÍ, DE VERITAT I VIDA

Per a Claret Jesús ho és, senzillament, tot (Aut 755). Per a ell no és un personatge del passat, sinó un amic entranyable, el company permanent de camí i el Senyor al servei del qual consagrà la seva vida. Conèixer la seva “santíssima voluntat” i complir-la era la seva follia (Aut 445 i 754). Tot seguint els passos de Jesús, el seu únic Mestre, Claret consagrà totes les seves energies a procurar la major glòria de Déu, prescindint de qualsevol valor terrenal transitori (cf. Aut 199). Quan els assistents a les seves missions lloaven l’encertat de la seva predicació o l’heroisme de les seves inacabables hores de confessionari, ell preferia canviar de conversa i donar glòria a Déu, l’únic a qui pertany la glòria (cf. Is 42,8). Claret cultivà amb una cura especial la virtut de la humilitat (Aut 34).

En una gairebé constant situació de persecució, Claret es va proposar configurar-se amb el Jesús mans i humil (cf. Mt 11,29). Per a imitar un tal mestre, es proposà igualment no queixar-se mai del sofriment que li causaven les persecucions (cf. Aut 650), més aviat suportar-les en silenci i per la salvació dels seus mateixos perseguidors.

Claret va adoptar com a forma de vida l’estil itinerant de Jesús: “El que més i més m’ha mogut sempre és contemplar Jesucrist anant d’una població a l’altra predicant a tot arreu” (Aut 221). Claret fou pobre i itinerant no només en un sentit físic o material, sinó també en la flexibilitat i el desarrelament per a deixar llocs, estils i pràctiques, sempre amb una mirada universal. La caritat apostòlica, deia, “m’esperona, m’empeny, em fa córrer d’un poble a l’altre…” (212). Tampoc l’esclavitzà la pròpia seguretat, sinó que va fer seves les paraules de sant Pau:…“no temo cap d’aquestes coses, ni aprecio més la meva vida que la meva ànima, sempre que …respongui al ministeri que he rebut de predicar el sant Evangeli” (Aut 201).

En quins detalls de la teva vida diària es nota que ets seguidor de Jesús? Quins trets de la seva existència et resulten més atraients? Intentes encarnar-los essent fidel a la teva vocació cristiana?