“No és possible que sigui bona monja al convent la que no va ser bona filla a casa seva” (Religiosas en sus casas o la hijas del Santísimo e Inmaculado Corazón de María. Barcelona 1850, p. 97. Ed. crítica, Madrid 1990, p. 146).

SANTEDAT EN TOTS ELS ESTATS

A vegades es parla de vocacions de “consagració especial”, com si Déu les reservés per a homes i dones “especials”: sacerdots, religiosos o religioses, vida consagrada en general… Fa temps, des del Vaticà II, que es busca un altre tipus d’expressions que eliminin qualsevol connotació de superioritat d’aquestes vocacions sobre la vocació laïcal, matrimonial, etc. Tot i que no és fàcil trobar una terminologia adequada per a expressar el que és comú i el que és diferent. En tot cas, el pensament d’avui ens dóna una bona pista per tal de no confondre’ns en el discerniment.

Per un cantó, ni les monges ni els capellans són persones “d’una altra pasta”. Són del mateix fang que la resta dels seus germans creients, amb les seves grandeses i les seves misèries. Déu dóna la gràcia per a viure el que Ell mateix ens demana, però no modifica la nostra naturalesa, els nostres dons o les nostres carències. Ni la professió ni l’ordenació fan a ningú d’una raça superior, com tampoc el baptisme ens diferencia èticament dels altres humans.

Però encara queda el que estem cridats a aportar cadascú de la nostra part i el que podem aportar ajudats per la gràcia. La bondat d’una vocació ve de la fidelitat de la persona a la voluntat de Déu i de l’acolliment de la seva gràcia. Hom no és bo automàticament, per part de “màgia”, o per vestir un hàbit.

Però per altra part, tampoc és admissible el tòpic maliciós i fals de que els que “no valen” per a un altre tipus de vida seran bons capellans o monges. Es podria continuar la frase: si no haguessis tingut capacitat per a ser bona esposa, bona mare, bon pare, bon amic… hauria estat impossible que haguessis servit per a l’altra vocació a la que has estat cridat.

I tu, com vius la fidelitat a la teva vocació? Tendeixes a posar-hi el coll només en situacions extraordinàries? Com vius les coses ordinàries de cada dia?