“La Divina providència sempre ha vetllat per mi d’una manera particular”

(Aut. 7).

PROVIDÈNCIA EXPERIMENTADA

Algú ha dit que per a un cristià no existeix l’atzar o la casualitat, sinó la Providència d’un Déu que vetlla per nosaltres i va conduint la nostra vida. El que passa és que no sempre és fàcil viure-ho així, sobretot quan hi ha esdeveniments que ens produeixen un gran desconcert i sofriment.  Aleshores, la nostra fe en la Providència és posada a prova.

Si repassem la vida de Claret, la trobem plena de dificultats, fracassos, persecucions… Sembla que es poden comptabilitzar com a mínim catorze atemptats contra ell.

Però per a ell no tenia gaire importància la materialitat dels esdeveniments; li era molt més rellevant el seu sentit, que ell interpretava amb ulls de fe.

Però també ens passa que amb el temps, anem veient el sentit d’aquests moments dolorosos o foscos, allò en el que ens han ajudat, ensenyat, purificat… Anem experimentant la veritat de l’expressió, realment inspirada, de Sant Pau quan diu: “Déu ho disposa tot per a bé dels qui l’estimen” (Rm 8,28).

Les diverses circumstàncies de la vida, quan es viuen des de la fe, la confiança i l’amor, sempre estan obertes a la vida i al creixement, tot i que de moment semblin negatives.

Repasses de tant en tant la teva vida per adonar-te’n i agrair com Déu ha anat vetllant per tu?