“Déu nostre Senyor em va fer comprendre d’una manera especial aquelles paraules: Spiritus Domini super me et evangelizare pauperibus misit me Dominus et sanare contritos corde (Is 61,1)”

(Aut. 119).

L’ESPERIT EMPENY A LA MISSIÓ

“L’Esperit del Senyor és damunt meu, perquè Déu m’ha enviat a evangelitzar els pobres i a guarir els cors afeixugats”. En aquestes paraules del profeta Isaïes, que recull i s’apropia el mateix Jesús d’acord amb Lluc 4,18, Claret va comprendre que la seva missió era continuar la missió del profeta i la de Jesús. Durant tota la seva vida fou fidel a aquesta missió, vivint i predicant l’Evangeli, tant de paraula com per escrit, visitant els malalts i els empresonats, compartint amb els pobres el seu propi sou, i a vegades, promovent diverses institucions d’estalvi i obres socials.

Segons els evangelis sinòptics, Jesús definí la seva missió amb l’anunci de la Bona Notícia de l’amor de Déu als pobres, als angoixats, als marginats i als pecadors. A l’Evangeli de Joan Jesús ho diu així: “Jo he vingut perquè tothom tingui vida, i la visqui abundosament” (Jn 10,10). I a Mateu 25,31-46 se’ns ofereix l’eloqüent paràbola del judici final, segons la qual se’ns jutjarà pel que fem o no amb els famolencs, els assedegats, els despullats, els malalts, els empresonats…

Això és el que Claret ens diu que el Senyor li va fer entendre. També a cadascun de nosaltres l’Esperit parla i actua, per tal que (sigui quin sigui el nostre estat de vida a l’Església) continuem la missió de Jesús d’anunciar i practicar l’amor del Déu de Jesús als pobres, als afeixugats, als marginats, als famolencs, als desesperats i perduts… I això és avui dia tan essencial i urgent en la vida cristiana i humana que se’ns converteix en una qüestió molt personal:

Ho vas entenent? Quines possibilitats tens de practicar-ho? Ho fas?