“La veritable pau del cor no es troba en el recés o en l’abstenció de les taques en que Déu vol ocupar els seus servents”

(Carta ascética… al presidente de uno de los coros de la Academia de San Miguel. Barcelona 1862, p. 20).

PAU EN LA FATIGA DE LA DONACIÓ

Parlar de “pau del cor” significa serenitat personal i harmonia amb hom mateix. Al·ludeix a un estat psíquic. Des del punt de vista cristià és una conseqüència de la pau veritable, la que ens ha portat Crist, que ens permet estar en comunió amb Déu. Jesús és la nostra pau; Ell ens ha portat la pau, perquè ens ha reconciliat amb Déu a través del seu sacrifici a la creu.

La veritable pau és un do de Déu. Com qualsevol do és una cosa gratuïta que cal cuidar, alimentar i protegir. Hi ha qui creu que per a aconseguir-ho cal dedicar-se a pregàries inacabables, aïllar-se, recloure’s en si mateix, prescindir dels altres. La pau de Jesús és la reconciliació amb Déu,  però també la reconciliació amb els homes. No hi ha reconciliació amb Déu si no hi ha reconciliació entre els homes: no hi ha pau amb Déu mentre no es faci la pau entre nosaltres, mentre no es promogui i es faci el bé a qui ho necessita. Si les meves oracions o la meva meditació m’allunyen dels meus germans, no pot haver-hi veritable pau amb Déu. Sant Vicens de Paül ensenyava les seves deixebles, les Filles de la Caritat, que “no tingueu cap escrúpol ni remordiment de consciència si, per fer algun servei als pobres, heu deixat la pregària; sortir de la presència de Déu per algunes de les causes enumerades no és cap menyspreu a Déu, ja que és per Ell per qui ho fem”.

Si en la meva vida ometo del tot l’atenció a l’altre, volent ser només “piadós” i complir amb els meus “deures religiosos” també es marceix la meva relació amb Déu. Déu m’invita a entregar-me al servei desinteressat als altres i a mantenir-m’hi amb fidelitat. Déu no s’ofereix a ser el refugi dels irresponsables amb els seus germans.

La teva pregària, la teva meditació de la Paraula, et reclou en tu mateix, o et porta a interessar-te pels demés, a atendre’ls en les seves necessitats? El sofriment de tantes persones o la teva activitat apostòlica et porten a pregar, a posar davant del Senyor els problemes del món i de les persones amb les que vius?