“Quan Jesucrist ensenyà de fer oració, encarregà que demanéssim el pa corporal i espiritual de cada dia, plegats l’un i l’altre; així ho van entendre i ho van practicar els primers cristians, que cada dia donaven al cos i a l’ànima la seva pròpia refecció, és a dir, cada dia combregaven i menjaven” (Carta ascética… al presidente de uno de los coros de la Académia de San Miguel. Barcelona 1862, p. 28; editada a ENCARA II, p. 594).

DONEU-NOS SEMPRE D’AQUEST PA

Pensem en com recitem cada dia la preciosa oració del Parenostre. Aquesta pregària nasqué als llavis de Jesús i els seus deixebles la van aprendre de memòria. Encara avui ressona, i ho seguirà fent al llarg de la història, a tots els pobles i en totes les llengües. En aquesta bella pregària hi trobem aquesta petició que ens toca molt d’a prop: “Doneu-nos avui el nostre pa de cada dia”.

Demanem al mateix temps el pa material i el pa espiritual: el menjar que és fruit del blat dels camps, que alimenta el nostre cos, i el pa espiritual -el pa “dels àngels”-, que enriqueix i enrobusteix la nostra vida cristiana. Aquest pa, per poc que puguem, ho hem de menjar cada dia; només així podrem afrontar les exigències de la vida cristiana en l’ambient de increença que ens envolta, i que exigeix una fortalesa especial. Ser un creient cabal implica amarar-se d’Eucaristia al llarg de la vida d’aquí i d’allà: avui, demà, sempre i en l’eternitat benaurada.

En un moment de recolliment assaboreix les paraules del parenostre, la pregària de tots els fills de Déu, de sempre. Et podrà servir, en el teu interior, aquesta constatació de Claret en els seus anys de plenitud mística: “En cada paraula del Parenostre, Avemaria i Glòria hi veig abismes de bondat i de misericòrdia. Déu nostre Senyor em concedeix la gràcia d’estar molt atent i fervorós quan reso aquestes oracions” (Aut. 766).

Resa pausadament (i no de forma rutinària) aquestes pregàries apreses en la teva infància i sentiràs la força i tendresa de l’Esperit, que s’uneix a la nostra oració i “intercedeix per nosaltres amb gemecs inefables” (Rm 8,26). Ens hi va la vida: la vida física i la vida espiritual.