“Oh, com m’han servit a mi la instrucció del catecisme i els consells i avisos dels meus pares i mestres…!” (Aut. 26).

VALORACIÓ DE LES MEDIACIONS

Hom té la sensació, sobretot al voltant de l’adolescència, que la història i el món han nascut amb ell. Ens sembla que hi ha un abans i un després des de que nosaltres som conscients, sabem i podem… Al seu temps, la realitat acostuma encarregar-se de despertar-nos d’aquest somni infantil. També acostumem a dir que ningú no escarmenta en els mals dels altres, veritat? I sembla que per a saber amb certesa de que es tracta hem de fer aquesta o aquella experiència. Podem fer-nos passar per avançats i experimentats tot i que no escoltem ni ens aprofitem de les lliçons que d’altres han realitzat a la vida.

La veritat és que cadascú, en darrera instància (i amb la presència i la companyia d’altres), ha d’anar obrint-se pas, fent el seu camí, cercant el seu lloc…, però la saviesa de les grans tradicions populars i religioses, la Bíblia entre elles, ens recorda la conveniència i l’oportunitat de prestar atenció a l’avís, al consell, a l’ensenyament i a la instrucció d’aquells que ja van fer una certa caminada vital i realitzaren un determinat aprenentatge en l’art de la vida. I tot això també perquè el normal és que no sapiguem, que dubtem…

En realitat, per a conèixer cal voler conèixer. Per a entendre, cal voler entendre. Demana doncs al Senyor, voler conèixer i entendre, és a dir, demana-li intel·ligència i saviesa per a voler escoltar i entendre el que cal fer, quan, com, amb qui…, per a conèixer i estimar la veritat, també per a viure en la veritat. També per a reconèixer i agrair tot allò i a tots aquells que t’han ensenyat a ser el que ets i a viure el noble art de la vida. Enmig de tantes veus i tan diferents, potser no poques d’elles oportunament orquestrades amb dosis de notorietat, publicitat i soroll, que t’arriben de molts llocs i que et volen influir i determinar la teva manera de ser i de fer, has d’aprendre a discriminar, discernir, escollir… Et deixes aconsellar, assessorar…? Qui t’aconsella i t’assessora?