“Mai em veuen aïrat…; parlo amb la mateixa afabilitat, amor i afecte a pobres i rics, a petits i grans, a camperols i savis”

(Autorretrato del Misionero Apostólico, a AEC pp. 532-533)

PORTADOR DE BONES NOVES

Per a tothom és important avaluar periòdicament els propis comportaments i obres, portant-los davant del mirall d’uns altres ulls que podrien ser els d’un superior, els d’un expert o els d’un amic. El paràgraf citat del P. Claret correspon a un moment d’autoavaluació en la seva època de predicador de la Bona Nova pels pobles de Catalunya; forma part d’un text que va enviar al seu amic i antic company d’estudis, el filòsof Jaume Balmes, que volia amarar-se de la seva experiència.

Concretament, el punt citat és el setè dels vuit en que Claret sintetitzà la seva resposta a l’amic. Li explica com entenia i intentava viure la pròpia vocació. Després de descriure el seu compromís amb el Senyor que l’havia escollit i enviat, necessitava proposar en breus trets la seva conducta amb el proïsme, amb la gent a la que es dirigia. S’inspirava en Jesús, primer missioner, mansuet i humil de cor (Mt 11,29).

Al cap d’uns anys, i des de la seva experiència personal, el mateix Claret escrivia que “amb la humilitat hom complau Déu i obté tots els bens i amb la mansuetud es complau els homes i se’ls porta al bon camí” (El Colegial Instruido). D’aquí ve el lloc que l’anunciador de l’Evangeli ha de concedir a aquesta virtut de la mansuetud: ella modera la vehemència que pot acompanyar un cert zel originat més en el temperament irascible que en una genuïna caritat cristiana i apostòlica.

Per això el rostre de la mansuetud és l’afabilitat, l’amor i l’afecte amb que ens apropem a tothom, rics i pobres, petits i grans, ignorants i savis. Són els mansuets els qui heretaran la terra, és a dir, el cor dels homes (cf. Mt 5,5).

Segurament has tingut trobades amb persones, potser de bona voluntat en el seu servei, però que no sempre tenen el necessari control dels seus impulsos. Quin record i quin fruit et va quedar d’aquestes trobades? T’han alliçonat, per contrast, per a la teva pròpia manera de relacionar-te amb els altres?