“Per una cura i providència especial de Déu nostre Senyor vers l’Església militant, en tots els temps l’hi ha enviat i l’hi envia homes segons el seu cor, plens de gràcia i de doctrina, per a fer front als errors que el dimoni ha inventat i suggerit als impius, els seus sequaços, que viuen d’acord amb els vicis en els que els ha precipitat”

(L’egoismo vinto, Roma 1869, p. 47; retro-traducció a EE. P. 406).

D’ACORD AMB EL COR DE DÉU

La vocació de l’Església consisteix en donar testimoni del Senyor en aquest món (cf. Lc 24,28). És per això que ja els primers cristians foren “Església militant”, perquè els tocà lluitar contra les faules i a favor de la veritat. “Morts al pecat i vius per a Déu en Crist Jesús” (Rm 6,11), estem emplaçats a lluitar contra el que no és segons Déu.

El P. Claret interpretà la seva vocació sacerdotal com un combat contra el mal (Aut 101) i va subratllar l’aspecte “militant” de l’Església. D’aquí ve la seva devoció a Sant Miquel Arcàngel, el lluitador pels drets de Déu. Li cridaven l’atenció els màrtirs, aguerrits defensors de la veritat i la justícia. Ésser Església militant és viure la difícil actitud de lluitadors pacífics per la implantació dels valors del Regne; cosa que exigeix un elemental coneixement del que, fent-nos ressò d’unes paraules de Jesús (cf. Lc 12,54-47), s’ha anomenat “signes dels temps”, en els que el creient cal que entrevegi “signes del Regne” i els distingeixi nítidament de l’anti-regne.

Per tal de lliurar aquest difícil combat cal no estar aferrats a “armes” antiquades, potser no aptes ja per a combatre els nous “dimonis”. Claret veu en la història de l’Església com Déu suscita a cada època nous braços i nous estils de lluita. Cal que els valors permanents siguin actualitzats als nous llenguatges i les noves pràctiques. Claret, al posar en marxa noves organitzacions evangelitzadores i pastorals, esdevé una mostra de com Déu fou provident amb l’Església del seu temps.

Quina ressonància té en tu l’expressió “Església militant”? Està potser “contaminada” per experiències eclesials no gratificants? I si ho traduïssis per “testimoni agressiu”? Com ho hauries de fer per assemblar-te a “aquell amo de casa que treu del rebost coses velles i coses noves” (Mt 13,52)?