“Si n’és d’estret i tímid el cor humà per a acceptar el que és penós i contrari a les seves inclinacions terrenes! Com s’indigna amb els treballs!… Amb quina impaciència els rep, que insofrible jutja tot allò que s’oposa al seu gust! I com oblida que el seu Mestre i Senyor els va patir primer i els acredità i santificà en sí mateix!” (Propósitos de l’any 1864, AEC pp. 674-675).

LA CIÈNCIA DEL COR

Claret prengué aquests pensaments de la M. Àgreda, escriptora espiritual del segle XVII,per a la seva reflexió personal. Ara bé, ja de jove missioner, ell mateix l’any 1844 va escriure un opuscle amb una altra clau i amb consells per a qui tingués la seva mateixa vocació: “Avisos a un sacerdot”. Allà hi toca també el tema del cor (p. 12; o EE p. 244). Certament que el seu interès no era la cardiologia, sinó aquell misteri que portem dins nostre i que alhora ens empeny amb els seus impulsos vitals, emocions, afectes i penes: es tracta del centre de la nostra personalitat, dels nostres dinamismes i de les nostres misèries.

La invitació de Claret és l’aprenentatge de la ciència del cor. Es tracta d’una ciència indispensable per a un missioner que dedica la seva vida als altres; necessita conèixer el propi cor, amb les seves estretors, ambicions, impaciències… Per això, al deixeble nodrit amb la Paraula de Déu res no se li fa tan necessari com l’amor. I, per això, Claret li recomana: enretira’t, com el teu diví Mestre, a pregar una mica en la soledat per a adquirir, tot meditant en les penes de Jesús Crucificat, aquella ciència del cor sense la qual la teva paraula seria com el so d’una campana (ib.)

Per tal que del propi cor flueixi amb diafanitat i eficàcia la Bona Notícia cal apropar-se a la font d’on brolla: el Cor misericordiós de Jesús. Cal saber com en aquest cor s’ha elaborat, en totes les seves expressions, la seva donació per amor, un amor que arriba a tothom i ens converteix en una família de germans. Conèixer, en la pregària i en la contemplació davant del Crucificat, el que és sofrir per amor, un amor que arriba a tothom i que entrega pels altres la pròpia vida amb la generositat i la pau que només l’amor fa possibles. Tan sols la ciència del cor dóna sentit i direcció a la vida del missioner, sigui quina sigui la seva identitat carismàtica. Vet aquí una ciència ben necessària en aquests temps sembrats de violència.

Per això convé preguntar-nos quina és la presència de la creu de Jesús, com a llavor d’amor, en la nostra vida. Sense ella, és possible el camí del deixeble missioner?