“El Cor de Maria fou Temple de l’Esperit Sant i més que temple, ja que, de la puríssima sang d’aquest Cor, l’Esperit Sant formà la Humanitat Santíssima en les puríssimes i virginals entranyes de Maria en el gran misteri de l’Encarnació” (Carta a un devoto del Corazón de Maria, EC II, p. 1500).

COR DE MARIA, TEMPLE DE L’ ESPRIT

Claret insisteix en que de la sang del Cor de Maria l’Esperit Sant formà la humanitat de Jesús. És a dir, que aquí començà el gran misteri d’amor que és l’Encarnació. Però aquí comença també el que el teòleg alemany J.B. Metz anomena “memòria perillosa”. És a dir, una memòria que no és un record sentimental, sinó el record d’una força que desencadena una realitat provocativa. Comença la vida d’un Messies que és alternativa. No neix un Messies Rei en un palau, ni presentarà la novetat del Regne com a suport d’afanys de poder, plaer i ambició, sinó que presentarà un Regne que és amor, servei, justícia i pau.

És el contrast que senyala Benet XVI en l’entrevista que li fa el periodista Seewald i després reprodueix el llibre “Llum del món”: per un cantó, “l’home aspira a una alegria infinita, voldria plaer fins l’extrem, voldria l’infinit”; però unes planes abans el Papa denuncia que aquesta cerca d’infinit es desvia pel món de la droga, del turisme sexual o bé d’altres formes de falsa felicitat: “Hem de posar de manifest -i també viure- que la infinitud que l’home necessita tan sols pot venir de Déu”.

En el fons, la convicció de Claret és que en el símbol “Cor de Maria” hi ha la síntesi de totes les advocacions que es canten per tot el món. Però, sobretot, és segur que els moments més importants o bé els misteris de la vida de la humil natzarena neixen i adquireixen tot el seu profund sentit de la força i de l’amor que brolla del seu Cor. Com diu el Concili, “a l’ abraçar de tot cor… la voluntat salvífica de Déu, es consagrà totalment com esclava del Senyor a la persona i obra del seu Fill…” (LG 56).

Quines perspectives tan profundes se’ns obren al contemplar Maria, Mare de Jesús i nostra, però també primera peregrina en la fe i la més perfecta Deixebla!