“Jo cada dia demano a Jesús moltes i moltes vegades que em concedeixi conèixer què és el que cal fer respecte del nostre projecte, perquè estic disposat a treballar i a morir pel seu amor. A vegades m’ha dit interiorment que encara no és l’hora, ho he consultat a persones zeloses i de tota la meva confiança i em diuen el mateix” (Carta a la V.M. Antonia París, 2.12.64, EC II, p. 838).

DISCERNIR LA VOLUNTAT DE DÉU

“Senyor, què voleu que faci?” (Act 22,10). La pregunta de Saule en el camí de Damasc es repeteix en moltes cruïlles de la vida. Claret se la va fer quan, en plena joventut, veié qüestionat el seu possible èxit en la fabricació tèxtil: “Em vaig trobar com Saule pel camí de Damasc; em faltava un Ananies que em digués el que calia fer” (Aut 69). Aquesta situació se li repetí en altres moments crucials: al llançar-se a la predicació itinerant, al ser nomenat arquebisbe…

En aquells moments, Claret no es fia de sí mateix ni de les seves qualitats. Recorre a la pregària i a l’escolta de la Paraula de Déu. Ho consulta a persones de la seva confiança i reflexiona en consciència sobre les opinions o parers que li ofereixen. Tan sols aleshores, en la decisió que prengui, hi veurà la voluntat de Déu.

Avui dia, d’aquest procés en diem discerniment. Suposa la convicció de que no aconsegueixo el que és més noble, cedint a l’impuls més immediat i espontani, sinó reflexionant, aguditzant l’oïda interior, intentant descobrir, amb les mediacions al meu abast, què és el que Déu espera de mi. Això exigeix capacitat de diàleg, d’escolta, de confiança amb altres persones per les que em deixo interpel·lar. I, especialment, es tracta de saber escoltar en el fons del cor la veu de Déu, a través de la meditació pausada de l’Escriptura, i de les necessitats o urgències dels meus germans contemplades amb mirada evangèlica, dels signes dels temps…

I arriba el moment en el que cal prendre una decisió. No puc passar-me la vida paralitzat, qüestionant permanentment quina pot ser la meva vocació o quin camí cal prendre. Qualsevol decisió suposa assumir riscs i reptes. Però el pitjor que hom pot fer és renunciar a decidir-se.

Com procedeixo a l’hora de prendre decisions importants en la meva vida? A qui consulto? A quines opinions concedeixo més pes a l’hora de decidir-me?