Estimats germans i amics. Des de la Casa Mare de la nostra Congregació, us enviem una salutació fraternal. Al costat de les restes del nostre Pare Fundador ens unim en pregària a tota la Família Claretiana demanant a el Senyor per les víctimes de la pandèmia del coronavirus.

En aquestes setmanes, molts de nosaltres, sent missioners, no podem sortir al carrer. En aquesta Casa-missió, des dels seus orígens i durant molts anys, els seus missioners van saber combinar molt bé el temps dedicat a la missió i el temps previ per a preparar-se a casa conreant la pregària, la vida fraterna i la formació.

A aquest propòsit, podem recordar el que va succeir al nostre Pare Fundador amb motiu de l’exili a França arran de la revolució espanyola de 1868. El P. Josep Xifré, Superior General, que estava refugiat en un petit poble perquè el buscaven per matar-lo, li va enviar una carta plena de tristesa i preocupació perquè la petita Congregació havia patit el martiri d’un dels seus missioners (el P. Francesc Crusats, a la Selva de Camp) i la resta havia hagut de dispersar-se. Molts creien que es tractava d’un cop mortal per a aquella jove congregació. No obstant això el P. Claret, des de l’exili, va saber veure profèticament més enllà de la dificultat momentània.

D’una banda, el va convidar a ser prudent, responsable i flexible, a l’escriure-li: “Em sembla molt bé que V. s’hagi retirat i amagat per tal d’evitar majors disgustos; i així des del seu racó pot V. donar les disposicions que tingui per convenient respecte als altres … “(EC, II, 1304-1305). D’altra banda, el va ajudar a viure aquesta dura situació a la llum de la fe. Li escrivia: “Digueu de la meva part [als missioners] que tinguin fe i confiança en Jesús i en Maria. Jo, gràcies a Déu, estic molt content i animós, i encara alegre. Quan considero que Déu és tan savi, tan bo i poderós que encara de les coses dolentes treu béns, espero que la Congregació encara traurà un gran bé d’aquestes tribulacions “(EC, II, 1305). I per si no havia quedat clar, hi va explicar amb una de les paràboles de l’evangeli: “Bé s’ha vist V. que … el Pagès sembra el seu camp; el blat neix molt bonic i creix de tal manera que tot el camp sembla una catifa verda; però ai Déu meu! Vénen uns freds tan forts, vents de nord tan forts i gelades tan intenses, que deixen rostit el bri de blat i com si tot això fos poc, cau una nevada tan gran que cobreix completament a el camp; el neci s’espanta, però el Pagès confia que la neu es fondrà, que el fred es calmarà i vindrà el bon temps; i llavors coneixerà que totes aquestes contrarietats han servit perquè el blat tirés més profundes arrels i més crescuts plançons. Ànim, doncs … “(EC, II, 1304-1306).

Vivim un moment difícil. Que no ens falti la confiança en Déu i l’ànim missioner. Tant de bo aquesta situació la visquem com un temps d’escolta i conversió perquè quan tornem a sortir ho fem de forma renovada, enriquida i enriquidora.

Des de Vic, i davant la tomba del nostre Pare, preguem per tota la Congregació, per l’Església i per tot el món. Sant Antoni Maria Claret, pregueu per nosaltres!

Veure vídeo complet.