“Jo, durant aquests set anys, sempre he estat anant d’un poble a l’altre. Anava sol i a peu. Tenia un mapa de Catalunya folrat amb llenç i ho portava plegat. Em guiava pel mapa, mesurava les distàncies i marcava les fondes. Pel matí feia cinc hores de viatge i cinc més per la tarda; a vegades amb pluja, altres vegades amb neu, i a l’estiu amb sols que cremaven” (Aut 460).

SI EN SÓN DE FORMOSOS ELS PEUS DEL MISSATGER!

El Jesús que captivà a Claret és el dels evangelis sinòptics: predicador itinerant rodejat d’un grup de seguidors, tant varons com dones, als qui vol fer també “pescadors d’homes” (Mc 1,17). “El que sempre m’ha mogut més i més és contemplar Jesucrist, com va d’un poble a l’altre, predicant arreu, no només en els pobles grans, sinó també en els llogarets” (Aut. 221).

Aquesta forma de vida no va limitar-la als seus anys de joventut; va fer el mateix quan era bisbe a Cuba. Són curioses les peripècies d’alguns dels seus desplaçaments, com la de travessar les “Cuchillas de Baracoa” després de passar a gual 35 vegades el riu Jojó… (Aut. 541). Quan va sol·licitar un temps per a refer la seva salut, explica a Isabel II “els fatics que he suportat … per més de cinc anys, en un clima tan contrari als europeus, caminant més de dues mil llegues… per ermots i deserts… dormint a la intempèrie…” (EC, I, p. 1190). Sens dubte el missioner-arquebisbe s’aplicà i assaborí moltes vegades el bellíssim text de Isaïes sobre la missió “que en són de formosos sobre les muntanyes els peus del missatger que anuncia la pau, que pregona el bé i predica la salvació mentre diu a Sió: el teu Déu és rei!” (Is 52,7), i gaudí de veure’s en continuïtat literal amb Jesús i els apòstols…

Tota l’Església està cridada a perllongar l’anunci de Jesús; tot creient cal que sigui un “altaveu” traductor de la Bona Nova per al nostre temps. Uns ho faran a les fronteres de l’Església, en la Missio ad gentes; altres, des de les trones de les velles cristiandats o des dels grans medis de comunicació social; altres, transmetent la fe als seus fills i celebrant-la amb ells dins la pau de la llar… Una gran processó de caminants, un gran cor d’anunciadors.