“Hem d’estimar Maria Santíssima perquè Ella s’ho mereix. Maria Santíssima s’ho mereix per les moltes gràcies que ha rebut sobre la terra i per l’eminència de glòria que posseeix al cel; per la dignitat gairebé infinita de Mare de Déu per haver estat sublimada i per la prerrogatives adherents a aquesta sublim dignitat “(Carta a un devot del Cor de Maria, a EC II, p.1498s).

AMOR A MARIA

Dues perspectives suggereix aquest text. El sentiment personal de Maria i l’actitud que hem de manifestar els seus fills.

El sentiment de Maria és clar, claríssim. Ella no mereix res, tot li ha estat donat: “La meva ànima magnifica el Senyor… Ell obra en mi meravelles” (Lc 1, 46ss). Des d’aquesta actitud ensenya el camí a seguir. Amb gratitud immensa rep al seu si el Verb i fa créixer la humanitat assumida, amb la seva sang. Comença una realitat que no se sol explicar. I és una llàstima. Es tracta de l’experiència mariana de Jesús. Dirà Benet XVIè: “La mare és la dona que dóna la vida, però també ajuda i ensenya a viure. Maria és Mare. Mare de Jesús, al qual va donar la seva sang, el seu cos”(Audiència del 31 de desembre de 2005).

Ho remarco: “Ajuda i ensenya a viure”. Els psicòlegs i metges ens indiquen les dues grans necessitats de l’infant, ja des del si de la mare: la de succió i la de relació. És a dir: d’aliment i d’afecte. Si els en manca, repercuteix en la salut i l’equilibri psicològic futur. Davant la personalitat impressionant de Jesús de Natzaret es treuen el barret fins els qui neguen la seva divinitat; “Cal reconèixer en ell la més eminent de les personalitats religioses, de les quals, encara avui, pot brollar en forma incessantment renovada una força espiritual única a la història”, va escriure Martinetti.

Podem imaginar el foc d’amor que va embolicar al nen a la llar de Maria i Josep? Aquest foc va fer créixer l’infant “que s’enfortia ple d’enteniment i Déu li havia donat el seu favor” (Lc 2,51). Imaginem les explicacions que rebia el nen quan, com tots, preguntava: “I això per què, Imma?” (= Mare, en arameu).

I la segona perspectiva es redueix a una línia. Gràcies, Jesús, el meu germà gran, perquè has fet la teva Mare, i la meva, tan meravellosa. Es mereix el meu amor i servei incondicionals.