“Perquè els pobles, províncies i regnes tinguin pau, i prosperin, i siguin feliços, cal que mirin de tenir ben encarrilades les rodes de l’obediència a l’Església i al Govern civil” (El ferrocarril. Barcelona 1857 , pàg. 16s).

CLARET I LA PAU

La pau en sentit positiu l’entenem com assossec, estat de tranquil·litat o quietud i bona relació entre uns i altres, en contraposició a dissensions o disputes. Actitud que posa en l’ànim serenor i bon relax, oposada a torbació i passions.

En el pla personal, la pau designa un estat interior, exempt de sentiments negatius. La pau social implica entesa entre grups o estaments socials. Quan aquesta està amenaçada, llavors la definim, en negatiu, com a absència de guerra.

Quan l’Antic Testament fa servir l’expressió “pau” (shalom), ho fa en sentit positiu; com a salutació, es refereix a un benestar material i de l’esperit. Es desitja el conjunt de béns messiànics; el Messies es diu “Príncep de la pau” (cf. Is 9, 6), que ve a anunciar-la fins i tot als qui no pertanyin al poble de Déu.

Al Nou Testament, el terme manté el sentit donat per l’Antic, però amb la novetat que ens porta Jesús: Jesús porta la pau, el conjunt dels béns de la salvació a la humanitat; es dirà que “Ell és la nostra pau» (Ef 2,14). El concepte jueu s’enriquirà des de la cultura grega, que li afegeix absència d’enemics o contrarietats:”… suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau” (Ef 4, 2 ).

En la situació mundial globalitzada en què vivim cal descobrir la pau com un valor fonamental, indispensable; sense aquest assossec personal i harmonia social les múltiples interrelacions seran destructives. Només aquesta pau pot aportar prosperitat i felicitat. I aquests béns humans han de quedar fecundats per la Pau fruit de l’Esperit (cf. Gal 5,22), que cal demanar amb confiança i rebre amb agraïment.

Oració: Fes-nos, Senyor instruments de la teva pau:

Senyor, fes de mi, un instrument de la teva pau.

On hi hagi odi, que hi porti l’amor.

On hi hagi ofensa, que hi porti el perdó.

On hi hagi discòrdia, que hi porti la unió.

On hi hagi dubte, que hi porti la fe.

On hi hagi tristesa, que hi porti l’alegria …