“I això va obligar-me a demanar al Superior que m’exonerés del càrrec de Regent i em deixés lliure de curats i aviat em comptés a la seva disposició per a anar a predicar on volgués” (Aut. 174)

LLIURE PER A SERVIR MÉS I MILLOR

“Lliure… per a anar a predicar”. Cal notar que justament les tres expressions principals componen l’esquema de la frase claretiana que comentem. Juntes, revelen alguna cosa del foc que cremava, molt endins, a l’ànima de Claret. Aquest foc abrusador que li va segellar amb tres “cremades”, les tres que suggereix aquesta frase que aparentment sembla que es redueix a una simple informació:

• Llibertat. No estar lligat a res. Ni a ningú. És impossible de seguir Crist, de viure de fe, si hom camina ancorat i impedit per cadenes. Les que siguin: els diners, la comoditat, la por… Hi ha fins i tot coses bones que poden ser llast immobilitzador i perillós. I tots som experts en l’art de buscar-nos excuses per a no desbloquejar la nostra falta de llibertat.

• Mobilitat. El veritable seguiment del Crist implica sempre i en tot moment “proximitat” (estar-se amb Jesús) i “moviment” (anar a on ell disposi, en la seva direcció). Caminar, peregrinar, moure’s… és, doncs, ingredient imprescindible que tot bon deixeble i amic de Jesús ha de conjugar.

• Anunci. En tota activitat humana, la finalitat és l’últim en l’execució, però sempre és el primer en la intenció. Ser lliure i itinerant no tenen sentit sense una finalitat alta. La més alta és, sens dubte, la que el mateix Jesús va assumir. Aquest objectiu va constituir la seva raó de ser, de viure i de morir: Ser missioner de la Bona Notícia per a tothom.

Et convido a aturar-te aquí. No segueixis endavant. En una parada en el camí et serà saludable d’aturat-te en aquestes tres paraules, deixar-les en repòs… comprovar com el seu encant et sedueix i arrenca de la teva ànima aquell desig sincer: “Aquí em tens, Senyor: Allibera’m. Mou-me. Compta amb mi “. Estaries disposat a fer-ho?