“La Verge santíssima va viure molt pobre i va morir pobríssima” (Religioses a casa seva o les Filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria. Barcelona 1850, pàg. 122. Edició crítica, Madrid 1990, p. 173).

CONFIANÇA EN EL DÉU PROVIDENT

Has jugat alguna vegada a tancar els ulls i, sense moure els peus ni aixecar-los del terra, anar inclinant a poc a poc el teu cos? Quan estàs a punt de perdre l’equilibri i caure a terra hi ha unes mans d’algú que t’aguanten i, de seguida, et posen novament dret! A mida que et vas inclinant cada cop més, has d’anar confiant, no en tu mateix, sinó en l’altre. Has d’arriscar-te, deixant de banda la teva seguretat per a llançar-te vers allò que t’és desconegut…

Deixar les pròpies seguretats és equivalent a ser pobre. Ser pobre, com Maria, és viure amb aquesta actitud davant la vida: “Que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38). Ella va practicar un despreniment i una total confiança en ell, però …alhora tocava de peus a terra, en la realitat que hagué de viure, com una més. Ella va viure la soledat i les difícils condicions del naixement de Jesús; va experimentar la inestabilitat causada per la persecució d’Herodes, que la va obligar a exiliar-se ella i la seva família a Egipte; després va transcórrer la seva vida a la llar de Natzaret, portant una vida modesta i senzilla; Maria va conviure i compartir la seva existència amb la gent senzilla i pobra del seu poble, formant part d’ells i corrent la seva mateixa sort.

En els nostres dies, Maria segueix fent-se present, per exemple, en l’immigrant que no té una llar segura on viure, en aquells que pateixen persecució, en cada dona que pateix maltractament. Maria és amb nosaltres sigui quina sigui la nostra condició: en la solitud, en els nostres problemes familiars, en aquells que han perdut el sentit de la vida …, en definitiva: en “les nostres pobreses”. Maria, amb el seu viure pobre, ens convida a confiar en Déu sent conscients que ell només ens demana que estiguem disposats a rebre’l i promptes a col·laborar en la seva obra. Amb aquesta confiança, la invoquem perquè creiem que ella ens acompanya en el nostre món d’avui.

Visc confiant en Déu enmig de les dificultats i de les alegries de cada dia?