“Sóc de cor tan tendre i compassiu que no puc veure una desgràcia, una misèria, que no l’socorri” (Aut. 10).

TENDRESA I COMPASSIÓ

La tendresa i la compassió són sentiments molt nobles i evangèlics, perquè expressen que el dolor dels altres ens afecta i ens impulsa a posar de la nostra part tot el que puguem fer per a eliminar-lo o, almenys, per alleugerir-lo. Ens mou també a lluitar contra les causes. I ens afecta perquè sentim que l’altre, d’alguna manera, forma part de nosaltres, és el nostre germà.

No hi ha dubte que la misericòrdia va ser un dels sentiments que va marcar la vida de Jesús. Diverses vegades es diu en els sinòptics que Jesús va sentir compassió i misericòrdia davant el dolor dels altres, sobretot davant el dolor de les multituds senzilles que l’acompanyaven: “Veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts” (Mt 14, 14). Es diu que va sentir compassió d’un leprós (Mc 1,41), de dos cecs (cf. Mt 20, 34), del qui no tenien res per a menjar (cf. Mc 8,2; Mt 15, 32), dels qui estaven com ovelles sense pastor (Mc 6, 34; Mt 9, 36), de la vídua de Naïm, el fill de la qual acabava de morir (cf. Lc 7, 13). I almenys en quatre narracions de miracles, Jesús cura després de la petició “tingueu pietat de mi” (Mt 20, 29-30; també 15, 22).

Claret, doncs, va ser en això, com en d’altres coses, fidel deixeble de Jesús. Per la seva biografia coneixem molts actes de compassió. Des de grans empreses de promoció humana, com la granja-escola de Camagüey, a Cuba, que va construir amb els seus recursos personals (no amb fons de la diòcesi), fins a vendre una creu pectoral per costejar un viatge a un pobre, passant pel seu costum de visitar i predicar als malalts dels hospitals, els presos, etc. Quan va marxar a l’exili, al calaix de la seva taula es va trobar que tenia els seus pocs estalvis distribuïts en tres bossetes, cadascuna amb el seu rètol; el d’una d’elles era “per als pobres”.

I jo què?; sento misericòrdia davant la necessitat d’altri?