Mn. Josep Maria Armesto Miró, un dels sacerdots de la parròquia de Santa Maria a la ciutat de Castelldefels (Barcelona, ​​Espanya), ens ha enviat una preciosa relíquia. Ell mateix ens explica el motiu i la història d’aquest Crucifix. El text de Mn. Armesto està escrit originàriament en català, i conservem a l’Arxiu del CESC (Vic) els dos fulls de la seva carta, així com el Crucifix emmarcat.

Estem en plena crisi de la pandèmia del coronavirus, escriu en la seva carta Mn. Armesto, donant-nos el motiu del seu regal. Tement quedar contagiat i morir i que, a causa d’això, pogués extraviar l’esmentat Crucifix i així perdre la seva importància històrica, aquest sacerdot ha decidit enviar-lo ell mateix directament als Claretians de la Casa Mare de Vic. Així està segur que tindrà la cura i veneració que es mereix. Ens explica així la història de la relíquia i com ha arribat de Claret fins aquest sacerdot, i d’ell a nosaltres.

Quant a la història, escriu textualment Mn. Armesto:

“D.O.M. Aquesta imatge del Sant Crist, la portava SANT ANTONI MARIA CLARET, en les seves predicacions missionals. L’any 1849

[1], es trobava a la población de VILADRAU. Allà l’acompanyà en visites als malalts de les masies, on hi curava algunes vegades amb fòrmules vegetals. L’acompanyava un bon llenyataire, de la família del Mas Bofill. Aquest bon home el salvà d’una caiguda al coll de PREGONES; fins arribar a la masia el portà una estona al coll, al marxar de la casa el Pare Claret, agraït, regalà a la família aquesta imatge del SANT CRIST que tingué molta devoció entre els veïns. Amb aquest llenyataire pujà a la creu del MATAGALLS, que era de fusta, la bona gent de VILADRAU, la renovava quan la destrossava alguna tempestat. Posteriorment fou renovada amb una de ferro[2].

 L’any 1865 el bon sacerdot i excels poeta, Mn. JACINT VERDAGUER anà a VILADRAU amb Mn. Jaume Collell (1846-1932), des de Vic i va fer un article sobre la CREU DE MATAGALLS per la revista “LA VEU DE CATALUNYA”. I Mn. JACINT VERDAGUER, junt amb d’altres persones i Mn. Jaume Collell, hi pujaren a col·locar una creu nova, beneïda”.

Continua Mn. Armesto explicant que, cap a finals de segle XIX un grup d’il·lustres escriptors catalans, col·laboradors de la revista “La Il·lustració Catalana”, van visitar el monestir cistercenc de Poblet. Entre ells hi havia el Sr. Antoni Gaudí (1852-1926, famós arquitecte de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona), el Sr. Teodor Llorente (1836-1911), El Sr. Josep Balari (1844-1904), el Sr. Emili Vilanova (1840-1905 ), el famós sacerdot poeta Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902), i d’altres.

Mn. J. Verdaguer va escriure un article al diari “La Veu de Catalunya”. Fruit d’aquest article va ser una creixent amistat amb el Sr. Emili Vilanova i March, gran escriptor barceloní. Mn. J. Verdaguer va ser el seu gran amic i confessor. Tant que, estant malalt el sacerdot poeta, va regalar aquest Crucifix al Sr. E. Vilanova. Al seu torn, abans de morir, dit escriptor el va donar a un Pare caputxí de Barcelona i l’any 1962 la seva família el va emmarcar en un quadre, el qual va ser renovat, al cap de pocs anys, segons diu a la seva carta el nostre benefactor. Finalment, Mn. Armesto escriu, tot en majúscules:

“AQUEST SANT CRIST EL DONO A LA CONGREGACIÓ DELS PARES CLARETIANS, FUNDADA PER SANT ANTONI Mª CLARET. QUE EL CONSERVIN, VENERIN, PER HAVER TOCAT LES MANS DEL SANT I PREGAT DAVANT D’ELL EL BON SACERDOT I EXCELS POETA MN. JACINT VERDAGUER I MOLTS FIDELS. A GLORIA DE LA SANTA TRINITAT, LA MARE DE DEU, SANT JOSEP, SANT ANTONI Mª CLARET. A CASTELLDEFELS AVUI DIA 19 DE MARÇ DE 2020. Mn. Josep Mª Armesto Miró. c/ Església 8, 08860 Castelldefels”

I conclou a mà: “En aquests temps, que Déu sap com acabaran, prefereixo en vida donar aquesta estimada relíquia als PP. Claretians. Unió de pregàries. Cordialment, Mn. Josep M. Armesto Miró”.

El recorregut històric del Crucifix és doncs: Claret – família Bofill (Viladrau) – Verdaguer – Vilanova – un Pare caputxí (Barcelona) i la seva família – Armesto – Cesc (Vic).

 

[1] Suposem que hi ha un error de transcripció o de transmissió oral pel que fa a l’any (1849), perquè el P. Claret va ser a Viladrau com a Regent de la Parròquia de Sant Martí des del maig del 1840 fins al mes de gener del 1841. Per tant, la data més probable hauria de ser dins d’aquest període.

[2] Una creu posada al cim del Matagalls (Montseny) la trobem des d’abans del 1614. La inclemència del temps exigia que la creu de fusta fós renovada de tant en tant. La tradició diu, tal com la recull J. Verdaguer en el seu escrit La Creu del Montseny,que Claret ho va fer amb la gent de Viladrau abans de marxar cap a Cuba (cf. J. VERDAGUER, Obres Completes, Barcelona 1964, 718). Sobre aquest fet, hi ha lloc per dues possibilitats. La primera, que ho hagués fet durant el período en que va exercir el seu ministerio com a regent de la parròquia de Viladrau (1840-1841); en aquest cas, tenia d’haver sigut d’amagat de les autoritats civils perquè estaven prohibides totes les manifestacions religioses públiques fora del temple. La segona, que hagués sigut en la visita de comiat que va fer al Santuari de Sant Segimon, que es troba en l’àmbit del massís del Montseny i que pertany a la parròquia de Viladrau, durant el mes d’agost del 1850, puix que les lleis civils aleshores ja permitien aquest tipus d’activitats religioses.