Tenim el plaer de comunicar a tota la Família Claretiana i els qui estan interessats per la figura de Sant Antoni Maria Claret (1807-1870), que ha sortit ja el segon volum de la col·lecció “Urget”. El nom “Urget” està extret de el text paulí que el P. Claret va prendre com a lema del seu escut arquebisbal: “Caritas Christi urget ens” (2 Co 5,14). El primer volum de la col·lecció va ser l’obra de l’claretià Carlos Sánchez Miranda: “Les missions populars del Pare Claret a Catalunya entre 1840 i 1850. Un camí d’evangelització en temps de crisi” (Editorial Claret, Barcelona 2019, pp. 403). En aquest mateix web es pot trobar la presentació feta d’aquesta primera obra quan va ser publicada.
El llibre que ara presentem és la tesi doctoral defensada pel claretià P. Josep Mª Hernández Martínez a la Facultat de Teologia de Granada (Espanya) l’any 2018; Facultat en la qual l’autor ha desenvolupat una llarga i fecunda carrera docent. El títol de l’estudi és: “Claret i el protestantisme del seu temps. La utopia d’una trobada impossible “, Editorial Claret, Barcelona 2020, pp. 264.

El P. Hernández va néixer a Múrcia (Espanya) el 1952. Va emetre la professió religiosa el 1968 i va ser ordenat sacerdot el 1977. Posteriorment va fer la llicenciatura en Teologia Bíblica a Granada i altres cursos d’especialització històric-dogmàtica a Roma. Entre 1981 i 2017, al costat de tasques de formació i govern, va ser professor de Sacramentologia, Escatologia i Ecumenisme a la Facultat de Teologia de Granada. A més ha ensenyat, investigat i publicat diversos estudis sobre temes mariològics. En el camp de l’ecumenisme ha tingut una llarga i fecunda trajectòria, havent estat responsable de Relacions Interconfessionals a la diòcesi de Granada i col·laborador de el Centre Ecumènic de Madrid. Ha participat en innombrables trobades interconfessionals d’àmbit nacional i internacional i publicat molts articles en revistes ecumèniques. Al gener de 2015 va ser convidat a presentar el seu testimoni personal en la Trobada Interconfessional de Religiosos organitzat pel Vaticà amb motiu de l’Any de la Vida Consagrada. Des del 2017 exerceix com a Rector de la Basílica del Cor de Maria a Roma.

Així doncs, sent bon coneixedor de la història del P. Claret i de el moviment teològic i ecumènic, el P. Hernández ha realitzat aquesta investigació sobre Claret i el protestantisme a l’Espanya de segle XIX, una realitat profundament marcada per la polèmica i l’apologètica . Llegint els textos d’aquell llavors ens adonem de quant ha canviat la mentalitat en aquests anys, tant en la part catòlica com protestant, i de el camí que ens queda encara per recórrer perquè es faci realitat -com indica encertadament el subtítol de l’obra – “la utopia d’una trobada impossible”.

Després d’una àmplia i molt precisa introducció (pp. 13-23), l’obra es divideix en tres capítols: 1) El protestantisme a la trajectòria històrica de Claret (pp. 25-102); 2) El pensament de Claret sobre el protestantisme (pp. 103-187); 3) Valoració i perspectiva (pp. 189-234). Segueix una bibliografia general molt rica (pp. 235-252) i un ampli índex temàtic (pp. 257-261). Per conèixer els autors que van poder haver influït en la postura adoptada per Claret enfront del protestantisme resulta molt interessant la bibliografia assenyalada en les pp. 115-123, com també les conclusions finals a les que arriba Hernández després del seu atent treball (pp. 225-234). Un element particularment interessant és la presentació d’aquest “trobada impossible” entre el fervor catòlic de Claret i el fervor protestant de Manuel Matamoros (pàg. 9-11, 216-224). S’adverteix la fe i les conviccions portades fins a les últimes conseqüències de dos personatges profundament enamorats de Crist, però des de perspectives oposades i amb els límits propis d’aquella època. És important, a més, que al llarg de tota l’obra el lector llegeixi amb detenció les contínues i riques notes que acompanyen i il·lustren el text. Com assenyala el presentador, “si un no s’atura en aquestes notes podria perdre una part important de la seva exhaustiu treball d’investigació” (pàg. 11).

Avui dia certes expressions de Claret i de Matamoros ens poden semblar superades amb molt. Per part catòlica, és impossible ignorar l’influx decisiu del Concili Vaticà II, desemboqui de tot un procés anterior i amb conseqüències que han marcat profundament l’obertura de la mentalitat a l’Església Catòlica. Però no és menys important conèixer com pensava i defensava cadascú la veritat no fa encara molts decennis. D’aquí l’interès especial d’aquest llibre. El mateix autor diu en la introducció que ha volgut abordar el tema, en si potencialment polèmic i conflictiu, “amb la mirada de l’ecumenisme actual, que tracta de purificar les memòries guarint les ferides del passat i, a el mateix temps, construir una comunió més rica i integradora a través del mutu intercanvi de dons. En particular, volem contribuir a aquesta necessària purificació de la memòria històrica, de la qual parlava el Papa Joan Pau II en l’encíclica “Ut unum sint (1995, nº 2)”(p. 15).

Finalment, un botó de mostra de el progrés ecumènic dut a terme des del s. XIX a el s. XXI és que la “Presentació” de el llibre (pp. 9-12) ha estat escrita per Alfredo Abad Heras, Pastor de l’Església Evangèlica Espanyola i President de la seva Comissió Permanent. En les seves referències a l’autor de el llibre trobem expressions de gran afecte i estima: “Per a mi sempre ha estat Pepe Hernández, amic, germà i company al ministeri exercit durant anys a la ciutat de l’Alhambra” (pàg. 9), “el meu germà Pepe “(pàg. 10),” bon claretià i bon professor “(pàg. 11) …” Aquest treball que presentem -diu el Pastor Alfredo- és un pont ‘utòpic’ entre dues figures senyeres del catolicisme i del protestantisme de la segona meitat de segle XIX espanyol “(pàg. 9). I podem concloure també amb les seves mateixes paraules: “Avui, gràcies a Déu, estem en altres registres i podem mirar-nos amb respecte compartint les nostres experiències espirituals, diverses però convergents en Crist” (pàg. 12).

Consultar el llibre