L’assassí fou agafat a l’acte i fou portat a la presó. Se l’encausà i el jutge dictà la sentència de mort, tot i que jo, en les declaracions que m’havien pres, havia dit que el perdonava, com a cristià, com a sacerdot i com a arquebisbe” (Aut. 583).

PERDÓ GENERÓS

L’autor de l’atemptat que va patir l’arquebisbe Claret a Holguín va ser condemnat a mort. Però és interessant conèixer els detalls precedents i els que van seguir a aquest fet. Resulta que havia estat el mateix Claret el qui havia intercedit per ell un any abans -sense conèixer-lo, però a petició dels seus familiars- perquè traguessin de la presó on es trobava. Un cop lliure, el facinerós va tramar l’atemptat contra l’arquebisbe i el va portar a terme. Després de l’atemptat, condemnat a mort, va aconseguir també l’indult de la pena de mort gràcies a la intervenció de Claret i va ser enviat al presidi de Ceuta (al nord d’Àfrica), per a complir una condemna de deu anys.

L’arquebisbe Claret va atorgar el seu perdó sense condicions a qui havia volgut matar-lo. “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan”, va dir Jesús a la creu. Claret, identificat amb Jesucrist, concedia el seu perdó sense restriccions a aquest home que va atemptar contra la seva vida, i a tantes altres persones que l’odiaven i el calumniaven sense cap més motiu que el de ser un home de Déu lliurat contínuament a la causa de l’Evangeli.

Segurament que no tots hem rebut una ganivetada a la cara, com l’arquebisbe Claret. Però tots hem experimentat el tall d’alguna daga que ens va partir el cor: una ingratitud, un insult, un oblit, una calúmnia, una infàmia. Són els dolors de l’ànima amb els quals hem d’aprendre a conviure: no perquè siguin una ferida oberta, sinó una ferida superada. I aquesta superació no es realitza per l’oblit de l’ofensa (això seria negar la memòria, que és do de Déu), sinó per la generositat del perdó. Viure sense rancúnia és un dels secrets per a viure feliç, malgrat alguns records amargs.

Aconsegueixes de perdonar sempre, de tot cor, els qui t’han ofès?