“Els antics hebreus tenien una tradició que deia: quan Déu va haver creat totes les coses, va preguntar als àngels què els semblava, i tots li van contestar que tot estava molt bé. No obstant això, un dels serafins més savis, abans va demanar  permís, i va dir: hi trobo a faltar una veu que es sentís per tots els quatre angles de la terra que digués contínuament: Gràcies a Déu, gràcies a Déu, Gràcies a Déu …“

(Carta a l’VM Antònia París, 24 setembre 1867, a EC II, pàg. 1203).

ÉS DE BEN NASCUTS …

La gratitud és una de les virtuts humanes i cristianes més grans. Donar gràcies significa reconèixer que, si som el que som, ho devem a d’altres: la vida, l’educació, la cultura, el testimoni cristià … Ningú ni res no ha passat en va per les nostres vides, encara que ho hàgim oblidat, encara que mai ho hàgim sabut reconèixer que han tingut i tenen un paper important en nosaltres. Sense l’ajut de moltes persones, no seríem el que som.

Agrair és senyal d’humilitat, és el reconeixement que som limitats i necessitats de l’ajuda d’altres. Sant Pau deia “Què teniu que no ho hàgiu rebut?” (1Cor 4,7). Agrair produeix optimisme, alegria, en nosaltres i en els qui ens han fet el bé. És aprofundir, reforçar, fomentar el bé; reafirmar que allò que és bo existeix, i per tant conrear-lo, donar-li vida, estimular-lo.

Començar el dia i acabar-lo donant gràcies ens fa veure la part positiva de la vida, fins i tot mantenint els peus a terra, al realisme de les coses limitades. Donar gràcies pel do de la vida, de la fe, de la vocació, de l’amor …, del bé que proposem fer durant el dia que tenim per davant o que hem fet al llarg del dia que ha acabat … Donar gràcies , ja per endavant, pels qui trobarem o hem trobat; pel bé rebut i pel qual hem tractat de fer …

Donar gràcies és valorar i disposar-se a favor del bé. Perquè cada persona és fam i pa: cada persona necessita de les altres i pot donar a les altres. No hi ha ningú tan “ric” que no necessiti alguna cosa, ni ningú tan “pobre” que no pugui donar alguna cosa. Donar gràcies, fins i tot, perquè ens adonem del bé i, en conseqüència, donar gràcies perquè som capaços de donar gràcies.

Sóc agraït o tendeixo a veure només allò que és negatiu en mi mateix, en els altres? Les meves  expressions d’agraïment, són meres fórmules rutinàries o neixen del cor?