M’exercitaré en aquestes jaculatòries: Ai Jesús meu! Així com l’aigua s’ajunta al vi en el sant sacrifici de la Missa, així desitjo jo ajuntar-me amb Vós i oferir-me en sacrifici a la Sma. Trinitat. Ai, Jesús meu! Què voleu que faci pel vostre amor? No desitjo res més que conèixer la vostra voluntat per a complir-la costi el que costi

(Propòsits de l’any 1857, a AEC pàg. 682)

LLIURAMENT ABSOLUT

En diem jaculatòries d’aquelles formes breus de pregària amb què, des de molt antic, els creients s’han adreçat a Déu en les més diverses circumstàncies. Molts s’han beneficiat amb la proposta del cèlebre llibre del Pelegrí rus. Ell, el P. Claret, considerava les jaculatòries com “els respirs de l’ànima que estima Déu” (cf EE pàg. 89). Amb això es referia a la brevetat, la freqüència, la vivència intensa d’un moment, amb la varietat de desigs, actituds o sentiments amb què podem elevar el cor al Senyor, ja sigui des de les nostres pròpies vivències, ja des de les necessitats del proïsme.

Sempre han estat considerades com una forma de santificar el dia, oferint al Senyor les obres que anem realitzant, o bé, les dificultats que hi trobem. Claret intentava que aquest oferiment seu s’unís al de Jesús en el sacrifici eucarístic i sovint es valia de les moltes breus oracions que trobem als evangelis. Són dues formes, a través del sagrament i de la paraula, de reiterar la nostra comunió orant amb Jesús el nostre Mestre.

Actualment, amb la munió d’informació que rebem en temps real, podem recollir-ho tot en una breu elevació d’acció de gràcies o de súplica que es bolqui sobre la realitat del nostre món: així viurem, des de la nostra petitesa, en comunió ecumènica i missionera amb tota la humanitat en les alegries i penes,  goigs i angoixes, mantenint viu el nostre amor per aquest món que “Déu ha estimat tant”. I d’aquesta manera, en ser la nostra pregària diàleg amb Déu, incorporem en aquesta comunicació el gemec de tota la creació de què parlava sant Pau (cf. Rm 8,22).

Potser el tràfec de les pròpies activitats diàries signifiqui per a tu dispersió interior. ¿No has pensat que, en aquest context, les teves petites súpliques o lloances poden ajudar-te a enriquir la teva unitat íntima amb Déu i a donar nova qualitat a la teva relació amb el propi entorn?