“¿Fins quan han de ser més prudents, gelosos i actius els fills de les tenebres que els de la llum? Doncs si els protestants i impius no es cansen d’expendre llibres dolents, fulls solts i tota mena d’escrits perniciosos i estampes obscenes, per què no farem el mateix nosaltres en el bon sentit?”

(Carta Ascètica… al president d’un dels cors de l’Acadèmia de Sant Miquel. Barcelona 1862, pàg. 46).

PARAULA VIVENT

Claret, conseqüent amb el que va ser la seva pròpia vida, convida a valer-se de tots els mitjans d’apostolat. Déu ha de ser conegut, estimat i servit. Per a aconseguir-ho, s’han de posar en acció tots els recursos imaginables. L’apòstol ha de ser la persona sagaç i creativa que intueix en cada temps i lloc el més necessari, oportú i eficaç.

Els camins de la missió són complexos. Es tracta de donar una difusió el més eficaç possible a un Missatge que presumeix de ser el millor: és la Bona Notícia que Jesucrist, Déu fet home, ha salvat tota la humanitat lliurant-se per ella a la mort de creu. I tots hem de buscar la millor manera de posar remei a l’omissió que s’ha viscut en aquest camp.

El millor Missatge exigeix ​​els millors mitjans per a la seva difusió, i qualificats emissors que, amb aquests mitjans, facin transparent el nucli del Missatge: Jesús, el Fill de Déu fet home. Es donen per suposats els mitjans obvis: la litúrgia de la paraula, la catequesi, els mitjans de comunicació social, els sagraments, el contacte personal, la pietat popular … Més sensibles a la mentalitat d’avui són el treball per la pau, la justícia , la promoció humana integral i la conservació i integritat de la Creació.

Claret posa l’accent en alguna cosa més. Insisteix en la sagacitat apostòlica de les publicacions escrites, mitjà en el qual ell va destacar molt especialment. Ho va utilitzar amb profusió, conscient de la seva eficàcia. Però Claret privilegia el testimoni de la pròpia vida. Fins i tot amb les limitacions de la condició humana, el testimoni de la pròpia vida s’orienta a reflectir la vida de Jesús. I es concreta en l’atenció a les persones i en l’exercici de la caritat envers els necessitats, com ho va fer el mateix Crist.

¿Quin lloc ocupa, en les meves preocupacions apostòliques, l’apostolat de la Premsa en el context en què visc?