“Proposo de conservar-me sempre en un mateix humor i equilibri, sense deixar-me dominar mai de la ira, impaciència, tristesa, ni de l’alegria exagerada, recordant-me sempre de Jesús, de Maria i de Josep, que també van passar les seves penes, i més grans que no pas les meves”

(Aut 650).

LA MADURESA ES TRADUEIX EN EQUILIBRI

És una bona proposta que pots fer-te avui. Estem molt preocupats per conservar l’aspecte, el tarannà extern… Com Claret, proposa’t mantenir-te en la serenitat, l’equanimitat. I, sens dubte, assoliràs un bon aspecte. El notaran tots aquells amb els quals et trobaràs avui. Fins i tot aquells que acabaran satisfent la teva paciència.  No deixis que la realitat et venci; mira de ser tu el qui la venci.

Serà posible, això? ¿Conservar sempre el mateix humor, i un humor bo? Mira que hi ha dies amb “motius” per a la ira, impaciència, tristesa. De vegades, sense sortir de casa. No diguem res de quan vas ambles mans al volant o a la feina. ¿Com no deixar-me dominar per la ira després de la ingratitud o si m’han maltractat? Com no sentir la impaciència enmig de tanta preocupació i sense saberne el resultat? Com no omplir-me de tristesa després de tot el que ha passat?

El transcurs dels dies i de la vida fàcilment ens van omplint d’ira, impaciència i tristesa. I el nostre aspecte es va tornant deplorable. També hi ha dies en què llencem la casa per la finestra, que no caps dintre teu, que l’eufòria no et deixa veure el sofriment dels altres, perdem la mesura o ja ho sabem tot i ens incapacitem per a qualsevol escolta o consell.

Podrà ser altrament? Proposa’t de conservar-te en l’amor i mantindràs un mateix humor. Ja sé; ho has intentat i has fracassat, va superar les teves forces. Claret ens proposa de fixar-nos en Jesús, recordar-nos d’Ell. Mirar Jesús fins a aprendre d’Ell. Tenir un mateix cor amb ell, sentir com Ell. Aixecar la mirada i el cor a Déu i als homes i dones de Déu, encapçalats per Maria i Josep.

Sens dubte, ells van passar per problemes, situacions difícils, sofriments, incomprensions, compromisos, persecucions. És possible de conservar-me en pau si el meu cor, les meves arrels, la meva mirada romanen en Déu i en els seus testimonis.

Quines situacions et fan predre la serenor i et fan anar a la deriva de la ira, la impaciència, la tristesa o l’eufòria desmesurada? Com conservar-te en la serenor? Et convido a pregar amb mi: Pare, que la ira, la impaciència i la tristesa no siguin en mi més forts que el teu amor.