“Faré com el criat, que realitza únicament allò que el seu amo vol. Imitaré Jesús en els trenta anys de la seva vida [oculta]; si ho vol, com els tres de la seva vida pública. No del criat xafarder i busca-raons, que treballa molt i el seu treball no és aprovat, i  l’estan renyant sempre”

(Propòsits de l’any 1858, a AEC pàg. 684)

FACI’S LA VOSTRA VOLUNTAT

Claret se sent missioner, enviat. Això ho tindrà sempre present. I enviat vol dir que no actua per compte propi, que li ha estat confiat un encàrrec. Per això, per a Claret és fonamental estar atent a la voluntat de Déu. Vol imitar Jesús, lliurat a les coses del Pare en la seva vida oculta i en la seva activitat pública; aquest Jesús l’actitud del qual va quedar condensada en un verset evangèlic que Claret es va apropiar de manera molt especial: “No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?” (Lc 2, 49). Inquietud permanent de Claret, en la seva pregària i reflexió, va ser sempre ser Fidel al voler de Déu, per damunt d’altres projectes o interessos.

Em va passar en un moment clau. Anava a fer un pas decisiu i necessitava una consigna que m’encaminés en fidelitat per la resta dels meus dies. Em van demanar que transmetés aquesta consigna. Vaig rumiar-m’ho bé. Vaig buscar frases bíbliques relacionades amb el tema, però cap em satisfeia cap. Finalment vaig trobar la que vaig pensar que satisfeia les meves expectatives: “A tu em presento,,,, vull fer, oh Déu, la teva voluntat” (He 10,7). Aquesta consigna em manté disponible en els moments de desànim, de temptació d’acomodar-me. De jove és fàcil bolcar-se en l’activisme. Però la vida porta cansament i decepció. I també tendència al protagonisme, que fàcilment ens converteix en “criats tafaners”: treballs viciats per la recerca de l’èxit, comparació amb d’altres, etc.

Aquella consigna, feta pregària i discerniment, m’ha empès més enllà i guiat a més lliurament. M’ha alliberat de cansaments precoços i jubilacions prematures. I he après que fer la voluntat de Déu és una gràcia. Per això ara reso així: “Sóc aquí, Senyor, concedeix-me la gràcia de fer la teva voluntat” (Sl 119, 29).

Quin mena de fill de Déu et sembla que estàs sent: tafaner o obedient? Busques en la pregària la gràcia de conèixer quina és la voluntat de Déu i entusiasmar-te gràcies a ella?