“No n’hi ha prou de tenir un confessor al qual siguin manifestats amb sinceritat els pecats; ens cal també d’un mestre que ens ensenyi el camí de la virtut” (El col·legial o seminarista instruït. T. I, Barcelona 1860, pàg. 330).

DEIXAR-SE GUIAR

Quin tema, el de la iniciació, el de l’abordatge de la vida! En aquests temps abunden teories i crítiques relacionades amb l’educació. Però no es pot negar la necessitat d’algú que, amb certa experiència, ens ajudi a trobar el propi camí en la societat i en la vida. I això ho experimenta també el qui es decideix a seguir Jesús.

Va ser la necessitat que va experimentar sant Pau després de Damasc. Molts conversos dels primers segles la van experimentar i per això van acudir als experimentats Pares del desert. La va viure, aquesta necessitat, i la va proposar Ignasi de Loiola com a clau fonamental en els Exercicis Espirituals, que no busquen res més que la conversió i el creixement espiritual.

Claret constata que “els sants, per més il·luminats que fossin i amb gran experiència en els camins de Déu, no es van separar d’aquesta pràctica”: comptar sempre amb un mestre espiritual. Ell mateix la va seguir amb perseverança en totes les etapes de la seva vida. L’inspiraven les paraules de Tobies (4,18): “demana consell només a persones assenyades”.

Coneguda abans com a ‘direcció espiritual’, avui se l’anomena acompanyament espiritual. No s’identifica amb la funció -també necessària- del confessor, encara que no s’exclou que la pugui realitzar la mateixa persona, si compta amb la necessària maduresa, experiència i dots de discerniment. Importa que el seu tarannà sigui el d’un deixeble de Jesús, més aviat que el d’un especialista en psicologia o altres ciències. La font primordial del seu discerniment no pot ser cap més que l’Evangeli. I el seu cor ha de semblar-se al del mateix Senyor Jesús, que és el Mestre.

Aquest acompanyament te’l poden brindar, no només els sacerdots, sinó també religiosos, religioses, o seglars experimentats en les coses de Déu. Elegir aquest acompanyant és cosa exclusivament teva. Has fet ja aquests passos? Vas vivint aquest acompanyament amb serenitat, amb confiança, amb fruit? Si verifiques que et va ajudant a créixer en el seguiment de Jesús, tens ja bon motiu per a donar-ne gràcies.