“Fem (…) les coses com qui serveix Jesucrist i no els homes, i d’aquesta manera les farem bé, amb bona manera i amb bona gràcia. I, quan el proïsme ens faci a nosaltres algun servei, també hem de mirar de veure-hi Jesucrist, com Sant Pere quan va veure Jesucrist als seus peus per arentar-los-hi, que, espantat, va dir: Domine, tu mihi lavas pedes? «Senyor ¿Vós a mi em renteu els peus? »”

(Carta ascètica … al president d’un dels cors de l’Acadèmia de Sant Miquel. Barcelona 1862, pàg. 15).

VEURE CRIST EN EL GERMÀ

Com s’ha comportat Jesús? Què ens ensenya amb la seva manera d’obrar, en la seva relació amb el proïsme? Jesús se situa davant de cada persona amb la mateixa incondicionalitat de l’amor de Déu. Ens ensenya a acollir el proïsme simplement perquè és fill de Déu, més enllà del seu aspecte o de les seves característiques personals, de la seva cultura, posició social, religió o raça; s’anticipa a descobrir les seves necessitats, se situa al seu lloc, i el fa sentir veritablement persona, digne de ser estimat. Més enllà de les seves peculiaritats, hi ha en ell una cosa molt important, decisiva: és fill de Déu, i quin pare no se sent agraït vers aquell que fa un favor o presta un servei al seu fill?

És més fàcil donar que rebre. Rebre alguna cosa d’algú ens situa davant d’ell com a  “pobre”, en inferioritat de condicions. No és tant humiliant rebre quan podem correspondre amb la mateixa moneda. Rebre sense poder oferir alguna cosa equivalent, ens situa davant el proïsme amb la mateixa actitud amb què hem de presentar-nos davant Déu. L’adequada actitud davant Déu és la del pobre pidolaire, perquè mai podrem oferir res a Déu que no ho hàgim rebut prèviament.

La providència de Déu actua a través de les persones; allò que per mitjà d’elles rebem és també do de Déu. I tots som instruments d’aquesta providència. Diu Benet XVI que “el qui és capaç d’ajudar, reconeix que, precisament d’aquesta manera, també ell és ajudat; el poder ajudar no és mèrit seu, ni motiu d’orgull. Això és gràcia. Quan més s’esforça un pels altres, millor comprendrà i farà seva la paraula de Crist ‘Som tan sols uns servents; hem fet només el que havíem de fer’ (Lc 17, 10). En efecte, reconeix que no actua fundant-se en una superioritat o major capacitat personal, sinó gràcies a que el Senyor li concedeix aquest do “.

Experimentes el goig de donar i la gratitud en rebre? Reconeixes els beneficis rebuts tant de Déu com dels altres i comparteixes amb generositat?