“Tant que es desvetllen els enemics de la religió, i nosaltres adormits: ells fan suar la premsa nit i dia, en dies de labor i de festa; i nosaltres vam abandonar a si mateixa la pobra Llibreria Religiosa, que tant bé ha fet i encara podria fer si vostè i els germans li allarguessin un mà benèfica” (Carta a Mons. Caixal, 22.8.65, a EC II, pàg. 923)

NO ENS CANSEM DE FER EL BÉ (Gal 6,9)

La primera cosa que ressona en els nostres cors i les nostres ments, en llegir aquest fragment de carta claretiana, són les paraules de Jesús: “els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum” (Lc 16,8) . I la carta es refereix a alguna cosa de viva i palpitant actualitat, com són els mitjans de comunicació. El P. Claret no sols es va adonar de la importància de la paraula escrita i àmpliament difosa, sinó que va buscar els mitjans perquè això existís, fundant l’editorial “Llibreria Religiosa”.

En aquestes línies hi ha un to de queixa. “Podríem fer més, i millor”, semblen dir; o “els que tenen interessos menys honestos que els nostres troben els recursos per a arribar al gran públic i difondre allò que pretenen, i nosaltres, en canvi, ens quedem endarrerits”. Ens passa també que no sempre tenim l’esperit evangèlic ni el dinamisme o foc interior que tenia Claret, i això es nota a l’hora d’estar entusiasmats i d’entusiasmar els altres.

Però el repte és aquí, desafiant la nostra imaginació creativa, la nostra capacitat de col·laborar amb altres persones i d’unir forces per tal que la paraula evangèlica sigui difosa per tots els mitjans que la tècnica ha posat a l’abast de la humanitat. Amb humilitat i senzillesa, però també sense por ni complexos.

Si les primeres comunitats cristianes haguessin tingut por als mitjans de comunicació de l’època, avui no tindríem el Nou Testament. Si ens limitem a criticar els mitjans de comunicació actuals sense fer un esforç seriós per a entrar-hi de manera positiva, estem impedint que el missatge cristià arribi a un sector cada vegada més ampli de la societat, especialment a les noves generacions. Sens dubte Claret ens diria avui a nosaltres: “Germans, no us canseu de fer el bé” (2Tes 3,13).

A què dedico més temps i energies, a criticar allò que no em sembla bé, o a fomentar creativament iniciatives positives per a la construcció del Regne de Déu?