“M’anima molt llegir el que feren els Apòstols. L’apòstol Sant Pere, en el primer sermó, va convertir tres mil homes, i en el segon a cinc mil. Amb quin zel i fervor predicaria!” (Aut 233).

TESTIMONI AMB PASSIÓ

A la seva edició de la Bíblia per a sacerdots i seminaristes, Claret va fer imprimir als marges, en alguns versets, una maneta semblant a la que avui ens ajuda a navegar per Internet; amb ella assenyala els versets que jutja dignes d’aprendre de memòria. Doncs bé, en els capítols 2 i 3 dels Fets dels Apòstols, als quals fa referència el text que avui llegim, hi marca dos versets, els que considera que millor defineixen Pere: “amb moltes altres paraules donava testimoni i els exhortava” (Ac 2,40), i “de plata i d’or or, no en tinc, però el que tinc t’ho dono” (Ac 3,6).

Ningú no és totalment neutral en contemplar la realitat; mirem amb els ulls que tenim, des de la pròpia sensibilitat i inquietuds. Quan Claret llegeix la Bíblia, hi troba profetes, apòstols, i, naturalment, Jesús missioner. Ell se sent cridat com els apòstols a ser un altre “Servent de Yahvé”, gràcies al qual la salvació arribarà als confins de la terra. S’aplica a si mateix el text del Servent, i de Jesús: “l’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè m’ha ungit, m’ha enviat …” (Is 61,1; Lc 4,17).

Pere ocupa el primer lloc entre els seguidors-col·laboradors de Jesús; i des dels primers dies de l’Església el trobem dirigint al grup dels creients, exhortant el poble jueu  que cregui en Jesús, i iniciant, a casa del centurió romà Corneli, la missió als pagans. A l’anomenat “Concili de Jerusalem”, com a dirigent, Pere afavoreix la missió universal que ja han iniciat Pau i Bernabé. Ell mateix és presentat com a missioner, “anant per tot arreu” (Ac 9,32).

Claret observa aquests moviments i actituds, veu els resultats de la missió (una miqueta llegendaritzats) i comprèn el que ha de ser l’evangelització en el seu temps, i, sobretot, el que ell ha de fer. En un sermó, Claret lamenta que a l’Església hi ha devoció a molts sants però no gaire als apòstols. Ens emociona a nosaltres el “contacte” amb els qui van posar el fonament i l’arrel del nostre ser testimonis de Jesús?