Jesucrist rebé al cor un cop de llança i en brollà sang i aigua dels que es formaren els set sagraments de l’Església. I ens va ensenyar l’amor que ens tenia i l’estima en que hem de tenir els sagraments i el fervor amb el que els hem de rebre” (Reloj de la pasión, EE p. 200).

ESPIRITUALITAT SACRAMENTAL

Els sagraments realitzen una presència privilegiada de Jesús que acompanya la seva Església. Cada sagrament és una trobada personal amb Ell. És Ell qui ha pres la iniciativa, tot oferint-nos -des del naixement fins la mort- un sagrament per a cada moment clau de la nostra vida de creients. En el baptisme ens acull com a fills de Déu, Pare, i ens fa germans seus. L’eucaristia és l’aliment espiritual que ens enforteix per a seguir creixent i lluitant. En la reconciliació ens mostra el seu cor compassiu per tal que les nostres febleses no ens desanimin. La confirmació accentua la presència de l’Esperit en nosaltres. El matrimoni i l’ordenació sacerdotal ens donen un impuls especial per a emprendre un determinat gènere de vida i ens hi sosté. En el sagrament de la unció experimentem la presència guaridora de Jesús en la nostra feblesa física.

Claret viu els sagraments no com a ritus buits o màgics, sinó com una relació íntima i profunda amb Crist. “Amb quin fervor! Amb quina devoció i amor!” (Aut 38 i 40), exclama en recordar la seva experiència eucarística de la infància. La seva trobada habitual amb el Senyor a l’Eucaristia és “inefablement tangible”: “Davant del Santíssim Sagrament sento una fe tan viva que no ho puc explicar. Gairebé que se’m fa sensible, i estic contínuament besant les seves nafres i em quedo, finalment, abraçat amb Ell. En arribar l’hora, sempre he de separar-me i arrencar-me amb violència de la seva divina presència” (Aut 767). Aquesta relació íntima amb Jesús-Eucaristia (Aut 695) es va anar aprofundint al llarg de la seva vida, fins arribar a la “gran gràcia” (Aut 694) i sentir-se cridat a lluitar contra tots els poders hostils a Déu.

Com vius tu els sagraments? Són en tu tan sols un “bon costum” o suposen un aprofundiment permanent en la teva vida de fe i de caritat compromeses?