És molt important ésser devot de Maria Santíssima. Ella us deslliurarà de mals i de desgràcies de cos i d’ànima. Ella us obtindrà tots els bens temporals i eterns… Enllisteu-vos en alguna de les confraries marianes, resistiu les temptacions i veureu com la Verge us consolarà” (Origen del trisagio. Barcelona 1863, p. 46)

MARIA EN LA TEVA VIDA

És bo recordar que Maria, juntament amb sant Josep, foren els qui acompanyaren Jesús en la seva iniciació humana: costums, vivència familiar, relacions socials, penes i limitacions… Tot és part principalment de la funció materna que, més enllà del part, es prolonga en altres vivències fonamentals de la nostra existència.

L’experiència mariana de Claret tingué des de la seva infància un fort encuny filial. La seva vida, salvada de greus perills, la seva educació, els seus afectes més íntims, les certeses que li donaven seguretat… Es sabia fill de Maria, del seu amor, del seu cor. Le tenia per mestre, formadora, directora. Ens ho testimonia en diversos texts i iniciatives.

Com a mare, Maria actua en nosaltres fent-nos semblants a Jesús. I per a realitzar aquesta obra actua amb el mateix cor i les mateixes funcions vitals amb les que formà Jesús i l’acompanyà al llarg de la seva vida . Aquesta semblança és la que definirà al deixeble de Jesús i farà que se’l reconegui com a tal en el món.

A partir de les paraules de Jesús al Calvari: “Dona, aquí tens el teu fill” (Jn 19,26), tots hem pres consciència de que estem sota la cura materna de Maria. Ella coneix les nostres necessitats, els nostres límits i misèries i, al mateix temps, és una operadora activa de les mateixes obres de Jesús, sempre expressives de la seva misericòrdia. Obres que ella, des del seu cor matern, rodeja d’incansable tendresa i compassió.

Podem estar ben segurs que, com Jesús, Maria coneix les nostres necessitats i penes abans de que les hi comuniquem. I que no la deixen indiferent. Però, en escoltar Jesús que em diu, com al deixeble al peu de la creu, “aquí tens la teva mare” (Jn 19,27), com no cercaré moments per a apropar-me a ella diàriament i per a confiar-li no només els meus problemes sinó també els de la meva família, del meu grup, de la meva comunitat? I, com no em deixaré contagiar pel seu gran cor, fins a convertir-me en comunicador i instrument agraït i solidari del seu amor matern a favor dels altres?