El ministeri de la paraula, que és, al mateix temps, el més august i invencible de tots, ja que per ell fou conquerida la terra, s’ha convertit a tot arreu, de ministeri de salvació, en ministeri abominable de ruïna. Així doncs, com que res ni ningú pot aturar els seus triomfs en els temps apostòlics, res ni ningú podrà aturar avui els seus estralls si no es procura fer-li front per mitjà de la predicació dels Sacerdots i d’una gran abundància de bons llibres i altres escrits sants i saludables” (Aut. 452).

EL PODER DE LA PARAULA

Claret mirà sempre amb santa nostàlgia els temps apostòlics: “Que diré de Jaume, de Joan i de tots els altres? Amb quina sol·licitud! Amb quin zel corrien d’un regne a l’altre! Amb quin zel predicaven sense por ni respectes humans, considerant que cal obeir Déu abans que els homes!… Si els assotaven, no per això s’atemorien fins a abstenir-se de predicar; al contrari es tenien per feliços i benaurats en veure que havien pogut sofrir una mica per Jesucrist” (Aut 223).

En realitat sabem molt poca cosa de la majoria dels apòstols, on van anar, què van fer, com van morir; a Claret li és suficient la informació històrica sobre Pere, Pau i Jaume, i, a partir d’aquí i de la pròpia experiència, dibuixa la panoràmica completa de la conquesta del món per a la causa de Jesús. Quan escriu aquestes ratlles (1862), la seva dedicació al ministeri li ha costat ja diversos atemptats, algun dels quals l’ha marcat per a tota la seva vida. Però ell porta aquestes marques no com una derrota sinó com un trofeu. I ja relaciona sempre predicació i persecució.

Cap al final de la seva vida, Claret deia en la carta a un amic: “Em sembla que ja he complert la meva missió. He predicat la Llei de Déu a París i a Roma; a París, com a la capital del món i a Roma, capital del catolicisme. Ho he fet de paraula i per escrit” (EC, II, p. 1423).

Els nostres temps són més difícils que els de Claret. Els programes informatius i les publicacions anticristianes tenen un poder immens, i certes universitats són font de pensament oposat a la causa de Déu. Entre nosaltres calen experts en mitjans de comunicació; però, sobretot, fan falta… molts entusiastes de l’Evangeli de Jesús!