“Convé molt aprofitar l’oportunitat de fer missions, ja que el Senyor ens concedeix aquestes treves que no sé si duraran gaire, tan sols li diré que de l’estranger es busquen pretextos per a renyir; passa al mateix que a la faula de l’anyell i el llop”

(Carta al P. José Xifré, 4-8-1866, EC II, p. 1036).

APROFITAR EL MOMENT

El cel apostòlic de Claret li feia aprofitar qualsevol moment, per breu que fos, per a predicar, aconsellar, escriure… És la “pressa” evangèlica de qui es sent abrandat per l’amor a Déu i als germans. Hi ha qui sempre troba excuses per tal de no comprometre’s o per a endarrerir la seva donació. El filòsof grec Plató ja havia dit: “Mai no hi ha vent favorable per a qui no vol navegar”.

Però Claret és dels qui volen navegar sempre, aprofitant la més elemental brisa que pugui empènyer la vela. Per l’agost de l’any 1857, tot just arribat a Madrid, escrivia a un amic: “veig arribar una gran i horrorosa tempesta que esclatarà abans d’un any. Jo vaig aprofitant totes les oportunitats; ja haurà vist les disposicions que s’han donat, per instància meva, contra la blasfèmia, la impuresa, etc.” (EC II p. 1396).

Avui dia ens trobem sovint amb cristians -seglars, religiosos o sacerdots- que desisteixen del seu compromís apostòlic perquè: “… No val la pena…; la societat està massa secularitzada… Som massa pocs. Ens falten vocacions. He de tenir cura de la meva salut. Em manca preparació. No sé com respondre… Total no serveix per a res, és temps perdut…”. I, efectivament, mentre, es perd el temps. En realitat, el que hi ha és falta de zel apostòlic, de passió missionera… o està esmorteïda.
Sóc capaç d’arriscar la meva vida pel bé dels altres? La visc com un do que Déu fa en mi als germans? No serà que jo em deixo portar per la peresa, perquè hi ha d’altres coses que m’impedeixen de donar tot el que jo podria donar?