“No pot Vostè fer-se una idea de fins a quin punt l’infern treballa contra mi: les calúmnies més atroces, paraules, obres, amenaces de mort; tot ho mou per veure com em desprestigia i m’atordeix; però, amb l’ajuda de Déu, no en faig cas” (Carta al P. Xifré, 15.1.64, EC II, p. 747)

QUE NO ENS PUGUI LA FORÇA DEL MAL

La vida missionera del P. Claret és de inspiració divina. El seu gran model és el mateix Jesucrist que reuneix els apòstols per formar una comunitat amb vocació evangelitzadora. I s’inspira també en la paraula, vida i activitat de l’apòstol Pau. Tant a Jesús com a Pau no els falten les dificultats, l’oposició al missatge i fins i tot els atacs personals. Una cosa semblant experimentà el missioner Claret en les diverses etapes de la seva vida.

Claret anomena “infern” el conjunt d’obstacles que troba en la seva acció evangelitzadora. Però potser en la manera de situar-se davant d’aquest “infern” hi ha una de les millors oportunitats per a evangelitzar. La Bona Nova no s’anuncia només amb paraules; és fonamental el testimoni de vida personal i col·lectiu. I Claret això ho va tenir clar des dels seus primers passos com a evangelitzador.

No es lluita amb el mal usant les seves mateixes armes, sinó amb la força del bé (cf. Rm 12,21), del perdó i de la misericòrdia. No s’acaba amb els enemics buscant la seva destrucció, sinó procurant que l’amor i la fraternitat siguin més forts que l’odi. I no servint-se d’un llenguatge o d’un estil de vida agressius, sinó amb l’estil de Jesús, que “exposa” i “proposa” amb fermesa i mansuetud al mateix temps.

Claret diu que aconsegueix vèncer el mal “amb l’ajuda de Déu”. Aquest és el camí adequat. Al cap i a la fi hem rebut la vocació de viure com a fills i filles del nostre Pare celestial, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure la seva gràcia i la seva bondat sobre justos i injustos (cf. Mt 5,45). I se’ns ha confiat la tasca de ser testimonis de la llum fins i tot en moments en els que sembla que la foscor podria apagar-la del tot (cf. Jn 3,19).

Quina és la meva actitud davant dels obstacles que volen impedir-me viure d’acord amb les meves conviccions de creient? D’on trec les forces per a vèncer aquestes dificultats?