“… tot el meu afany seria anar missionant pels pobles i llogarets; vet aquí el meu somni daurat; tinc una santa emulació i gairebé enveja dels missioners que tenen la feliç sort de poder anar d’un poble a l’altre predicant el sant Evangeli” (Aut 638)

SI EN SÓN DE FORMOSOS ELS PEUS DEL MISSATGER

En el seu camí vocacional, Claret s’havia identificat del tot amb les paraules de l’apòstol Pau quan afirma que la fe ve com un fruit de l’escolta de la predicació de la Paraula de Crist (cf. Rm 10,14-17). De manera que quan l’obediència li fa assumir altres responsabilitats, es sent com un ocell engabiat, perquè físicament no pot dedicar-se a la predicació itinerant com en altres temps.

Així i tot, l’esperit hi roman. I l’obediència fidel i creativa a les decisions dels superiors fa que l’apostolat de Claret tingui un abast i una influència que segurament ell mai no hauria somniat. Retingut a Madrid com a confessor reial va predicar missions i exercicis espirituals amb abundància, va escriure fulletons de formació cristiana i va crear institucions multiplicadores d’evangelitzadors…

La lliçó és important. Sense renunciar a la seva vocació apostòlica fonamental, el P. Claret va saber respondre amb creativitat evangèlica a les diverses responsabilitats que li foren encomanades. Van canviar les seves formes externes, però mantingué sempre l’orientació evangèlica i evangelitzadora en la seva vida de pregària, de pobresa, etc., i aprofità tots els mitjans per tal que el Pare fos conegut, estimat i servit.

La meva llibertat i realització personal no consisteixen en fer el que em vingui de gust, sinó en saber descobrir, a la llum de la Paraula, el que Déu em demana en cada etapa de la meva existència. He de valorar positivament la meva família o la meva comunitat, la meva professió o el meu treball, i saber treure d’aquestes circumstàncies el màxim profit possible a favor de l’evangelització i de la meva pròpia fidelitat a l’Evangeli. Claret assumí molts encàrrecs perquè es sentia fill i membre de la família eclesial i en tots ells hi va descobrir oportunitats d’evangelitzar i de configurar-se personalment amb Crist.

Quines motivacions mouen i guien les decisions importants de la meva vida? Sé valorar positivament les meves circumstàncies com a oportunitats de creixement personal i de servei als altres?”