“I voleu Vós, Mare meva, que jo, que sóc un germà d’aquets infeliços, miri amb  indiferència la seva fatal ruïna? Ah, no! Ni l’amor que tinc a Déu, ni l’amor al proïsme no ho poden tolerar; perquè, com es podrà dir que jo tinc caritat o amor de Déu si, tot i veient que el meu germà està necessitat, no l’ajudo?” (Aut 158).

AMOR A DÉU I AL GERMÀ

La pregunta que inicia la frase és retòrica, no és una autèntica pregunta sinó la reafirmació d’una convicció. Dóna per suposada la resposta que subratlla a continuació. “Déu” i “proïsme-germà” són dues paraules que sempre apareixen plegades en el vocabulari del P. Claret. És impossible separar-les.

En aquesta pregària que Claret dirigeix a Maria, la seva Mare estimada, hi advertim alguns detalls que es converteixen en autèntiques lliçons de vida. Veiem ne aquí alguns:

• Aquella religiositat mariana que exclou l’amor concret, expressiu, amb paraules i obres vers el proïsme necessitat, ni és una religiositat evangèlica sana ni és tan sols una religiositat desitjable. Falla per un defecte capital: Ningú no pot sentir-se fill de Maria si no es sent, alhora, germà de tothom.

• La indiferència és segurament el virus, subtil però molt nociu, que més impossibilita el naixement de l’amor. És ceguera del cor davant de la necessitat del proïsme. Era la malaltia que patia el ric Epuló; li afectava la vista i l’incapacità per a veure el pobre Llàtzer a la porta de casa seva. No ens consta que el ric fes res a Llàtzer… ni tan sols res de bo. I davant l’eterna pregunta de Déu, dirigida primer a Caín i després a tothom: “On és el teu germà?, la sordesa fou un pretext que Déu no tingué en compte.

• Dues accions recomanables  per a qui cerqui de viure en cristià: “Veure” i “fer”. Per aquest mateix ordre i sense permetre que res no interrompi la seqüència: Amb això s’uneixen la mística dels “ulls oberts” i l’acció de les “mans que treballen”. Aquesta és la dinàmica de la compassió.

Invitem el lector a preguntar-se si la seva relació amb Maria el treu de la indiferència i el porta a la compassió. Podries mostrar-te a tu mateix les raons de la teva resposta?