“Alabar, servir, amar, conocer. La oración apostólica. Meditaciones, Misioneros Claretianos, Provincia de Santiago. AA. VV. Madrid 2016, pp. 249.

La Província Claretiana de “Santiago”, va començar a publicar alguns llibres, en forma de meditacions, sobre algun text particularment típic i significatiu de Sant Antoni Maria Claret. En el cas que presentem, el primer, es tracta de l’oració que el Sant va escriure a la fi de el capítol XII de la II part del seu Autobiografia (Aut 233). En aquest capítol tracta “Dels estímuls que em movien a missionar, que va ser l’exemple dels profetes, de Jesucrist, Apòstols. Sants Pares i altres Sants “(Aut 214-233).

És una “oració apostòlica” molt coneguda entre els membres de la Família Claretiana. Molts fins i tot es la saben de memòria; i fins i tot ha estat posada en música. “Sintetitza de manera senzilla però admirable el carisma claretià” (J. M. VIÑAS – J. BERMEJO, Sant Antoni Maria Claret. Autobiografia i escrits complementaris, Buenos Aires 2008, pàg. 238 n. 177; sigla: AEC).

“Santiago” ha continuat últimament publicant un segon volum, seguint el mateix mètode: història i meditacions. En aquest cas es tracta ni més ni menys que de l’anomenada “definició del missioner”: AA. VV., El foc de l’amor. La definició del missioner. Meditacions, Madrid 2020, pp. 242. Com diu J. R. SANZ introduint el volum: “… l’oració apostòlica i la definició del missioner constitueixen, per dret propi, el Principi i Fonament de l’espiritualitat claretiana” (Lloar …, pàg. 9).

Els dos volums representen sens dubte un gran i competent servei que la Província Claretiana de “Santiago” presta, no només als seus membres, sinó a tota la Família Claretiana. És summament d’agrair. Esperem que no siguin els únics, sinó que continuïn amb altres textos claretians particularment significatius.

Tornem a el primer volum.

El llibre es divideix en dues parts: I) “Introducció històric-biogràfica. La ‘oració apostòlica’ de Claret, oració autobiogràfica “(pàg. 17-107), pel P. Severiano Blanc Pacheco, un dels millors coneixedors actuals de la vida i espiritualitat de Claret. I la II) “Meditacions”. En total són deu reflexions, escrites per nou claretians, i l’última per un jesuïta (J. A. García Monje). Els nou claretians que van aprofundint i comentant frase per frase el text de la “oració”, són: A. Bocos Merino (actualment cardinal), P. Llarg Domínguez, J. C. R. García Paredes, J. C. Rioja Bonilla, A. de Prat

Postigo, B. Fernández García, A. Bellella Cardiel, C. Martínez Oliveras i A. Esteban González. Tots ells coneguts com a professors o escriptors, fins i tot a nivell internacional.

En el seu llarg estudi històric, Blanco presenta una detallada síntesi de la vida de Claret, basant-se en infinitat de cites, sobretot preses de les publicacions i cartes de el Sant. Fa veure com poc a poc van anar sorgint i quallant els diversos continguts de la “oració” en la vida i ministeri de Claret, en el doble vessant personal i apostòlica, és a dir, en la seva vivència personal i en la predicació i escrits en favor de els altres, perquè també ells puguin viure i experimentar el que ell vivia i sentia. Conclou dient que la “oració apostòlica” és un “admirable resum de la seva forma de viure” (pàg. 107); “… conté una autobiografia en miniatura”, és “una definició íntima i unitària de la seva persona” (ib.).

Segueixen les deu meditacions. Són textos molt més breus i cadascun sobre la frase o incís que se li va encomanar que comentés, i mirant a Claret des de la seva especialitat filosòfica, teològica, de l’experiència, etc. El resultat és una visió polièdrica i complementària, no només de el text de la “oració” sinó -i, en darrer terme, crec que és el que es pretén- de la figura humana i sobretot espiritual de Claret.

En una publicació d’aquest tipus és obvi que es donin repeticions, particularment pel que fa a cites de el Sant. Però, en primer lloc, cal tenir present que es tracta d’un llibre de meditacions, i escrit per variats autors, i no d’un llibre amb una estructura temàtica progressiva ben definida, com solen ser les obres d’un sol autor. Tinguem, a més, en compte que tots tenen com a punt de referència la “oració”. En segon lloc, el podem justament considerar com un llibre-test que ens permet verificar quins són els aspectes i textos de Claret que han entrat a formar part o han estat més assimilats per un grup de claretians particularment qualificats.

Potser hagués estat útil, com se sol fer moltes vegades en llibres escrits per diversos autors, afegir a del principi o a la fi de el llibre un annex amb una breu notícia biogràfica i l’especialitat de cadascun dels col·laboradors.

Un llibre que a tots els claretians, i a tota la Família Claretiana, ens honora i enriqueix. Les preguntes finals que alguns dels autors afegeixen a la part final de la seva exposició facilita la reflexió meditativa que es proposa el volum.

 

P. J. Rovira Arumí, cmf.
(Director de “Studia Claretiana”)