“La meva residència, tot i que hi romania ben poc, era Vich, i des d’aquesta ciutat sortia amb una llista de poblacions on havia de predicar” (Aut 193).

ITINERANT COM ELS APÒSTOLS

Vic és una ciutat beneïda. Salvant distàncies, matisos i circumstàncies, allò que “Cafarnaüm” va ser per a Jesús i la seva primera comunitat de deixebles, Vic ho va ser per al P. Claret i els seus primers companys. A Vic, Claret va viure, va patir, va somiar, … allà va rebre la seva formació; allà va ser cridat per l’Església al ministeri; al seminari de la ciutat va fundar la Congregació dels seus missioners: des d’allà també, i encara que no fos per gaire temps, va establir el seu “quarter general” d’operacions missioneres. L’antiga Osona, Catalunya profunda, va ser centre estratègic des d’on Claret va desplegar els seus afanys evangelitzadors. Allà han quedat per sempre les seves restes mortals, testimonis silenciosos d’amors i aventures.

Vic va ser un trampolí. Mai una gàbia d’or. Va ser llançadora molt més que seient. Si encara no ho has pogut fer, amic lector, et prego que viatgis fins a Vic. Allà sempre s’hi va de pas. Recorre els seus racons i places, deixa’t acaronar pel vent que regala l’altíssim Montseny, veí sentinella; deixa’t modelar pels humits freds dels seus hiverns interminables o per les sufocants calors dels seus estius. I, amb oïda atenta, deixa que et parlin les pedres dels seus carrers i camins, escolta en silenci el missatge de les seves capelles i temples, dels seus patis i racons… atura’t en el lloc on reposen, en sagrat silenci, les restes del P . Claret, per a vessar la pròpia ànima davant seu. Que, sempre com beneït regal, et sigui permès, allà a Vic, de sentir allò que allà mateix va sentir, a la seva ànima neta i gran, el P. Claret… fa ja molt de temps. Una vegada vaig sentir que un savi missioner deia que “Vic enrampa”. És veritat. Ningú no se’n va indiferent.

Lector amic, no és cert que hi ha llocs que encenen en el nostre ésser una llum essencial? No és potser cert, que hi ha llocs que ens milloren com una benedicció? Oi  que Vic no està tan lluny?