“Molts dels primers cristians renunciaven a les coses d’aquest món per seguir millor a Jesucrist. I no es pot entrar al cel sense ser i haver estat pobre, almenys d’esperit” (Religioses a casa seva o les Filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria. Barcelona 1850, pàg. 122. Edició crítica, Madrid 1990, pàg. 173s).

DESPRENIMENT

Renunciar vol dir optar per alguna cosa o per algú més important d’allò que es deixa. Si renunciem a un treball que estem és perquè hem trobat un altre lloc més ben remunerat o de millors condicions. En una família, uns pares renuncien al seu descans i a moltes de les seves comoditats per a atendre els seus fills que estimen tant. Tota opció important suposa una renúncia. I ser deixeble de Jesús implica també renunciar. No es tracta de fer-ho a força de “punys”. La renúncia per la renúncia, no té cap sentit.

La paràbola del tresor amagat explica molt bé què és renunciar per a un cristià: “El Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va  vendre tot el que té i compra aquell camp” (Mt 13, 44).

Perquè només des de l’alegria es pot vendre tot i renunciar a la resta per a comprar el camp que amaga el tresor. En optar per Jesús, allò que rebem és infinitament més gran que el que deixem. I quan el goig i l’alegria ens desborden, ¿no és cert que ho contagiem als que ens envolten?

No has conegut persones que, tot i sent molt pobres econòmicament, en cavi irradien felicitat? Potser és un bon moment per a agrair i pensar en el do que suposa per a cada u haver trobat Jesús.

Què ha suposat per a la meva vida seguir Jesús? Visc amb un cor agraït, com aquell que ha trobat tresor més bo?